dimarts, 18 de juny del 2013

Quatre dies

José de la Cavada, responsable de relacions laborals de la CEOE, pensa que quatre dies de permís són massa dies quan se’t mor el pare. Pensa que com que ara es viatja a velocitats vertiginoses ja no cal tant de temps per enterrar-lo. Diu que “S'ha d'aconseguir que l'absentisme no tingui cap justificació a la qual acollir-se”. O sigui que ara resultarà que la mort del pare és una justificació per l’absentisme. Dit amb tots els respectes: desitjo que al seu enterrament no hi vagi cap dels seus fills, no fos el cas que els fotessin de potes al carrer. Amb l’enterramorts n’hi haurà prou i de sobres. Fins i tot, tal com deia el gran Capri, el podrien deixar a la porta, en una bossa d’escombraries, i que el llencessin a l’abocador. Directament.
Aquest és un personatge que l’any 2010 va ser condemnat per una falta molt greu per la Inspecció de Treball i a pagar una multa de 25.000 €. Aleshores, el diari El País (edició del 4 d’octubre de 2010) va publicar que (sic) “...someter a prácticas humillantes a sus subordinados. ‘Todos los trabajadores entrevistados por la comisión de investigación manifiestan haber sufrido alguna vez un trato humillante por parte del director del departamento. [...]. Los testimonios son contundentes, reiterados, coincidentes y claros’”. Aquesta és la mena de personatge que la CEOE té com a responsable de relacions laborals, contra el qual la direcció de Juan Rosell no va prendre cap mesura, segons el mateix diari (sic): “La inspección también acredita la nula voluntad de la patronal para solucionar este problema. De hecho, el secretario general de la CEOE, José María Lacasa, recibió una denuncia interna de los trabajadores contra De la Cavada” i “ante una situación conflictiva de tales características, la empresa está obligada a intervenir, cosa que no hizo suficientemente pese a la queja de los trabajadores [...]”.
Amb aquests antecedents doncs, no ens ha d’estranyar l’extraordinària empatia, el respecte immaculat que aquest home té per les persones i els seus sentiments. Quan es mori, diré aquella frase de pronunciaven els avis quan traspassava algú especialment cretí: Déu l’hagi perdonat.