dimarts, 26 de febrer de 2013

Oh, és que jo no ho sabia!


A La Vanguardia del 25 de febrer, el lector Pere Serra Vilas es queixa de que una entitat bancària no li va voler donar canvi d’un bitllet de 500 €. Primer l’havia d’ingressar al seu compte per “deixar constància de l’operació”. L’home es queixa amb santa indignació. Però des d’Ausbanc (Asociación de Usuarios de Servicios Bancarios) li contesta Montse Andrés Sabaté, Delegada d’Ausbanc a Catalunya, en pura teoria, una experta. Una experta que comença la seva resposta dient: “En principio no existe ninguna ley...”. I encara més endavant: “...no parece acorde...”. Espectacular.
L’experta no es mulla. La llei existeix o no existeix i una acció està d’acord o no amb la legalitat, però les paraules “en principio” i “no parece” indiquen els dubtes que la senyora Andrés escampa per la ment de l’atribolat Pere Serra. Ja fa dies que respostes ambigües com aquesta abunden per tot arreu; teòrics experts que donen respostes sense valor, sense suc ni bruc. Produeix un cert desassossec escoltar o llegir els qui en teoria haurien de donar indicacions certes: o bé no són tan experts, o bé naveguen per salvar els trastos. Fins i tot els nostres polítics s’apunten a la moda i ara els dirigents dels partits responen amb un “a mi no em consta” tal o qual cosa, per així, si es descobreix el marro, lliurar-se de responsabilitats. Mala opció: aquesta postura és la que eludeix la responsabilitat que comporta el càrrec. Si el desconeixement de la llei no justifica el seu incompliment, respondre el “jo no ho sabia” no excusa el polític, ni l'expert, del deure de saber.