Agafo el diari avui al matí i llegeixo a primera plana que Pablo Hasél ja és a la presó, mentre el Gobierno calla rere els murs de la Moncloa. A la pàgina 3 una fotografia de la senyora Calvo, vicepresidenta, que diu que això del 51% està bé, però que de referèndum ni parlar-ne. Al costat, un titular que diu que Espanya lidera la destrucció de llocs de treball a Europa: el 25% (!) de les fallides europees són espanyoles. Les pàgines 4, 5 i 6 estan dedicades als aldarulls provocats per la detenció de Hasél i als atacs a la llibertat d’expressió practicats per jutges i fiscals. Per si no n’hi hagués prou, la delegació del Gobierno a Madrid –ja té nassos aquesta institució– autoritza una manifestació neonazi per homenatjar la Divisió Azul, que revifa la polèmica amb Rússia i provoca la protesta d’Israel pels crits antisemites i les consignes hitlerianes que s’hi van sentir. La fiscalia ho “investiga”. Com també “investiga” si Vox practica l’odi contra l’islam per la campanya Stop Islamización. Mentrestant, el PP fuig de l’edifici del carrer de Gènova a Madrid amb el cul i la cua cremats per una corrupció que el fa assemblar-se més a una associació de malfactors que a un partit polític: lo tio Fresco els ha atrapat. El silenci de la Moncloa ressona fins el cul de l’infern.
Totes aquestes notícies
funestes per la ciutadania passen amb un Gobierno “d’esquerres i progressista”
a Madrid, mentre a Catalunya el pitjor ministre de sanitat a l’Europa de la
pandèmia ve a redimir els catalans de la seva dèria independentista, i marca un
cordó sanitari al voltant de la ideologia que no li fa el pes. Salvador Illa ha
vingut des de la metròpoli a dir-nos amb els altaveus a tot drap que arriba per
“passar pàgina”. No voldria semblar maleducat però es necessiten penques per
venir a explicar-nos el seu programa a Barcelona mentre a Madrid li cremen la
cua: juguen al tio Fresco. Si deixar córrer nazis per la capital i ficar
rapers a la presó és “passar pàgina” anem ben arreglats.
Què en queda del socialisme de Suresnes: em temo que un tio Fresco cremat, pudent. Només per fer memòria, recullo (Wiquipèdia) “la Resolució Política” aprovada al Congrés:
- Llibertat de tots els presos polítics i sindicals.
- Devolució de tots els seus drets a les persones que hagin estat desposseïdes per les seves actuacions polítiques i sindicals contra la dictadura.
- Dissolució de totes les institucions repressives.
- Reconeixement i protecció de les llibertats mitjançant:
- Llibertat de partits polítics.
- Llibertat sindical.
- Llibertat de reunió i expressió.
- Dret de vaga i manifestació.
- Restitució del patrimoni espoliat a les organitzacions polítiques i sindicals suprimides per la dictadura.
- Convocatòria d'eleccions lliures en termini no superior a un any a fi que el poble manifesti sobiranament la seva voluntat.
- Reconeixement del dret d'autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques.
Si confrontant els actuals
dirigents del PSOE –el PSC fa anys que no existeix, que és una sucursal del
PSOE i gràcies– no els cau la cara de vergonya és que a més de no tenir-ne són
uns caragirats amb tots els ets i uts. Tots i cada un dels postulats que va predicar
l’ínclit Felipe González, avui un garrí grassonet engreixat al ventre de les
elèctriques, tots queden en paper mullat en 6 pàgines de diari del dia 17 de
febrer de 2021. Aviat podran celebrar el 50è aniversari d’aquella aixecada de
camisa monumental.
La federació catalana del PSOE
encara té el pebrots de voler vendre’ns la victòria a les eleccions catalanes i
dir que han guanyat (en vots) “les esquerres”. No es pot atribuir la victòria
tan sí com no al PSOE quan ha perdut clarament, i a més amb una correlació de
forces que fan impossible que arribi a tenir cap presència al govern. Qui,
celebrades les eleccions, no pot governar ha perdut i ja està. No vulguem, com
ha fet sempre el socialisme català, fer passar el clau per la cabota. “És que
hem guanyat en vots”, va repetir Obiols una vegada i una altra, però mai, mai,
va presidir la Generalitat. Ergo, va perdre, va fracassar. Ja no diguem que
Illa no té la més mínima possibilitat de
presidir l’executiu. La seva tossuderia en “passar pàgina”, la pretensió
genocida d’acabar amb l’independentisme, s’haurà d’esperar i que sigui pels
segles dels segles. Al PSOE l’únic que ha guanyat és Iceta, que com a bon
professional, va acceptar un canvi de cromos que ha deixat Illa en segon pla i
sense càrrecs i l’ha elevat a ell a l’altar del ministeri. En Pilotilla encara
dóna guerra, salta, balla i fa el que vol, com el rector de Vallfogona. Les
riallades que se senten des de la capital d’Espanya ja arriben al Sènia i aviat
ressonaran a sant Jaume: en Pilotilla s’ha menjat l’Illa.
El darrer punt de Suresnes diu:
“Reconeixement del dret d'autodeterminació de totes les nacionalitats
ibèriques”. I la senyora Calvo, ben seriosa i amb cara de funeral, ens diu
sense immutar-se que sí, que molt bé, però que la Constitució tal i qual. Bona
excusa, com la del malalt que es pixa al llit i diu que sua. Pretendre que Illa
hagi causat algun efecte a Catalunya és com pensar que si el pollastre mou
molt, però que molt, les ales potser aconseguirà el vol del falcó. Trist i de
vergonya aliena; és aquell “hem guanyat una copa de conyac” que cantàvem quan
perdíem quan érem criatures. Quin ridícul marededéusenyor!
Si l’actual socialisme –inclòs
aquest invent de Podem– només ens pot oferir titulars com els d’avui només puc
exclamar: quina merda! I del tio Fresco no en queden ni les cendres per
poder-les escampar a l’era dels penjats.
