Al diari Ara diuen que la
senyora Jèssica Albiach, líder de Catalunya en Comú Podem, proposa “establir
un ‘terra fiscal’ per a les comunitats autònomes, és a dir, una espècie
de mínim impositiu per evitar situacions de dúmping fiscal com la que ja es produeix
a la Comunitat de Madrid”. Un error de fons i de coneixement que no té excusa
per una representant d’alt nivell com és ella. Potser a la facultat de
periodisme no li van ensenyar gaire economia, perquè ella castiga a qui no té
culpa.
Si la Comunitat de Madrid pot
prendre la decisió d’abaixar impostos és perquè rep ingressos extraordinaris de
l’Estat per ser la capital del regne. A més, en el repartiment dels recursos a
les comunitats en rep més dels que li tocarien, sempre en detriment dels
mateixos. Imposant un “terra fiscal” no es fa altra cosa que laminar, encara
més, el poder de decisió autonòmic sobre la seva hisenda en un impost cedit. És
a dir, trepitja de nou competències traspassades.
Abans de prendre una mesura d’aquesta
mena caldria un repartiment just i equitatiu en el finançament autonòmic i
aleshores que cada Govern fes el que més li calgués pel que fa als ajustaments
impositius.
Com sempre, comencem la casa
per la teulada i volem fer creure que legislant s’arregla tot, i no. Les lleis
hi són, però el mateix Estat les incompleix i aleshores surten llumeneres,
magues de les finances, com la senyora Albiach que ens diu que la culpa és nostra
i que cal limitar competències. Si Madrid rebés el que li pertoca justament, potser
no tindria tantes ganes de rebaixar l’IRPF. Si no sabés que té l’Estat al darrera,
si no pogués dir “ja passarà a pagar la mama” no tindrien tantes ganes de
populisme. I la senyora Albiach tampoc i s’animaria a fer un curset d’economia,
domèstica si més no.
