dimecres, 6 de juny de 2018

Segon intent

Aquest paio, vestit de Cid amb tots els ets i uts, és José M. Aznar. La fotografia es va fer a la torre d’algun castell de la Meseta, i a la dreta es pot distingir la bandera de Castilla-León. A sota, el poble, naturalment. No és la única imatge d’aquest melòman abillat d’aital manera, la qual cosa dóna una idea de la projecció del personatge. Ara, que ha caigut estrepitosament el seu successor, ha llançat l’oferiment d’erigir-se, de nou, en el salvador de la pàtria de dretes per a “reconstruir el centroderecha” des de la seva “posición actual”. Galdosa impostura.
No és la primera vegada que Aznar fa una proposta com aquesta. L’octubre de 2013, en un acte a Donosti, de “reparació de les víctimes del terrorisme”, el dirigent ja va oferir-se a “poner en marcha una gran política nacional basada en los principios constitucionales”. Si us ve de gust –és una manera de dir– podeu llegir el discurs sencer a La Vanguardia. Referint-se aleshores al terrorisme d’ETA, va dir que hi havia “tres condiciones para librarnos del terror: la  aplicación de la ley con todas sus consecuencias; impedir que su proyecto encuentre oxígeno en sus socios políticos y reconocer que es radicalmente ilegítimo”. Si substituïu avui la paraula “terrorismo” per “Cataluña” veureu que la tècnica que es proposava en aquell moment no és gens diferent de la que ha aplicat el seu PP al nostre país.
En aquell moment la seva “gran política nacional”, que no és altra cosa que la fusió de Cs amb PP, no va tenir èxit i el polític rònec es va retirar les casernes d’hivern de la FAES. Aquell Cid semblava ja el cadàver lligat al cavall per fer por a l’enemic, més que no pas una opció vàlida. Ara, però, ressorgeix ni que sigui amb les venes de mòmia al vent i amb pudor de naftalina per ressuscitar el vell projecte promovent l’èxtasi de la dreta: “una, grande y aznariana”. No sé com li anirà. El monstre que ell mateix ha alimentat des de l’ombra, Rivera, per venjar-se d’un PP desafecte, té un ego que se’l trepitja, i el seu hereu al PP ha caigut estrepitosament, corcat per una corrupció galopant.
En aquella ocasió del 2013, entre altres perles del seu discurs, deia:  Y por tanto quien la ignora [la Constitución], la incumple, la suspende o la aplaza está fuera de la ley, actúa contra la voluntad nacional, y debe percibir sin que le quepa la menor duda las consecuencias de sus actos. Amén.