dimarts, 26 de juny de 2018

Sobre el carrer sant Bartomeu, encara


Al Facebook d’ERC i Junts per Torelló proclamen a bombo i plateret la seva victòria [sic]: “L'equip de govern RECTIFICA i el sentit del C/St Bartomeu torna al sentit inicial de pujada”. Així, amb majúscules el “rectifica”, perquè es noti bé la derrota del contrari. Quan en el govern municipal s’usen termes i tàctiques de política general, es cau en l’error de pensar que des de l’ajuntament es governa un país i no una petita comunitat de veïns. En una rara ocasió vaig assistir a la presentació d’un dels partits que es presentaven a les eleccions municipals, i aleshores vaig constatar quant d’allunyats estan alguns polítics locals de la realitat. Aquest polític presumia de l’impuls que s’havia donat al comerç del poble, quan era evident que cada setmana es tancaven botigues. En ciutats grans un pot mentir o exagerar, però en una comunitat reduïda, on tots passem pels mateixos llocs cada dia i constatem la realitat.
Recollir signatures de veïns per anar en contra d’altres no és aconsellable, i menys quan les proporcions entre els del “si” i els del “no” són comparables. Mai els veïns del carrer sant Bartomeu superaran ni en signatures ni en res a la resta de convilatans, es evident. Per això alguns s’apunten al cavall guanyador quan l’altre és menut, coix i famèlic. No és bo posar uns veïns en front dels altres i això passarà factura. Les visions a la curta, els vols gallinacis, busquen el poder dels qui el desitgen, mentre que el llarg termini és patrimoni només dels qui treballen pel poble i el seu benestar. I amb això no vull dir que a Torelló hi hagi aquesta segona visió, però avui als del curt termini se’ls veu el llautó.
La tendència a netejar de cotxes els centres de les poblacions és una opció de futur i a mitjà termini. Tots els grans centres urbans d’Europa estan sent buidats de circulació lentament i inexorable des de fa més de 40 anys. I algú gosa parlar de victòria aconseguint que es faci enrere una mesura de futur? Creure que mantenir el trànsit al centre de la població és una victòria em sembla insensat. I són els comerciants, curiosament, els qui s’apunten a la idea: certament incomprensible. Aquesta sí que és una visió a curt termini. És cert que calen períodes d’adaptació per a tothom i que potser –només potser– les vendes se’n ressenten un cert temps, però més aviat que tard els beneficis es fan evidents. A veure, pensem. El trànsit al carrer sant Miquel, afavoreix el comerç? Perquè l’afavoreix? Els cotxes que passen per aquesta via, on van? S’aturen i aparquen? Hi ha aparcaments suficients? Els qui van a comprar ho fan en cotxe? O bé el deixen i hi van a peu, perquè comprar des del cotxe es fa complicat, no? Ningú és capaç d’imaginar el c. sant Miquel amb voreres amples, que permetin terrasses, amb espai per a vianants, cotxets, per a persones amb mobilitat reduïda? Potser amb algun banc espars perquè la gent gran pugui apuntar-hi el cul, amb elements embellidors que el facin més agradable? I, també, amb veïns satisfets perquè poden tenir les finestres obertes a l’estiu sense que casa seva sigui un niu de pols negra. Sense haver de posar la música o la tele a volums supersònics per sentir alguna cosa.
Jo sóc, també, veí del carrer de Puigdassalit i el canvi de sentit al sant Bartomeu m’ha afectat negativament amb l’augment del trànsit normal: més fressa, més merda i més inconvenients. A més, s’hi ha encabit el bus de manera poc pensada. A l’ajuntament hi haurien de tenir, al calaix dels mals endreços, una proposta meva per la ubicació més racional d’aquesta parada, però el silenci administratiu és clamorós com sempre. Ni tan sols l’oposició té la temptació de mirar-s’ho, fixa’t tu. I malgrat tot no m’he posat a recollir signatures. Penso que una petita incomoditat per mi ha afavorit una gran comoditat pels meus veïns, que en fer petites renúncies aconseguim millor qualitat de vida comuna. Dic això perquè una altra de les victòries, pírriques, que ERC&Cia. s’atribueixen és la d’haver aconseguit [sic]: “1.800 signatures, a més de recollida de signatures de veïns a la zona del C/ Collsacabra i la Joanot”. No sé com es van obtenir aquestes signatures ni amb quin criteri, però a mi, que tinc casa al Puigdassalit i al sant Bartomeu ningú m’ha vingut a demanar el parer. Curiós, perquè no sé què hi pinta aquí [sic] “la Joanot”.
No en vull pas presumir perquè no és un gest que freqüenti, però vull deixar constància de que el meu article –publicat només en el meu bloc personal– ha aconseguit fins el dia d’avui 961 visites. Més de la meitat del que tota l’oposició a aconseguit amb tota la seva faramalla i estol de flautes i  pandereta. 961 torellonencs que, estant d’acord o no amb les meves paraules, m’han “escoltat”. El podeu trobar sencer a l’adreça del bloc.
De tota aquesta guerra, guerreta en diria, hi ha un aspecte que crida l’atenció: els qui han “guanyat” no parlen d’altra cosa que de la victòria, però no emeten cap solució sobre la planificació urbanística que ens permetria als veïns obrir un debat general sobre com han de ser el trànsit i, sobretot, l’habitabilitat a Torelló. I amb això vull aprofitar per dir que en una entitat petita com és la nostra, parlar d’oposició em sembla intranscendent. Cal treballar a la una. Algú d’aquesta oposició em deia que “no havien estat convidats” a les reunions que es van fer amb els responsables de trànsit sobre l’afer del sant Bartomeu. Dir que les reunions eren obertes, que és avinent que es faci una invitació als més afectats, però que esperar que t’hi convidin expressament és com dir que no hi vols anar. Jo, en cap d’aquestes trobades hi vaig veure ningú de l’oposició.
En fi, benvolguda oposició, que la victòria us aprofiti que, com bé dieu, és “l'opció que hem batallat”.