Al Facebook d’ERC i
Junts per Torelló proclamen a bombo i plateret la seva victòria [sic]: “L'equip de govern RECTIFICA i el sentit del C/St Bartomeu torna al
sentit inicial de pujada”. Així, amb majúscules el “rectifica”, perquè es
noti bé la derrota del contrari. Quan en el govern municipal s’usen termes i
tàctiques de política general, es cau en l’error de pensar que des de l’ajuntament
es governa un país i no una petita comunitat de veïns. En una rara ocasió vaig
assistir a la presentació d’un dels partits que es presentaven a les eleccions
municipals, i aleshores vaig constatar quant d’allunyats estan alguns polítics
locals de la realitat. Aquest polític presumia de l’impuls que s’havia donat al
comerç del poble, quan era evident que cada setmana es tancaven botigues. En
ciutats grans un pot mentir o exagerar, però en una comunitat reduïda, on tots
passem pels mateixos llocs cada dia i constatem la realitat.
Recollir signatures de veïns per
anar en contra d’altres no és aconsellable, i menys quan les proporcions entre
els del “si” i els del “no” són comparables. Mai els veïns del carrer sant
Bartomeu superaran ni en signatures ni en res a la resta de convilatans, es
evident. Per això alguns s’apunten al cavall guanyador quan l’altre és menut,
coix i famèlic. No és bo posar uns veïns en front dels altres i això passarà
factura. Les visions a la curta, els vols gallinacis, busquen el poder dels qui
el desitgen, mentre que el llarg termini és patrimoni només dels qui treballen
pel poble i el seu benestar. I amb això no vull dir que a Torelló hi hagi
aquesta segona visió, però avui als del curt termini se’ls veu el llautó.
La tendència a netejar de cotxes
els centres de les poblacions és una opció de futur i a mitjà termini. Tots els
grans centres urbans d’Europa estan sent buidats de circulació lentament i
inexorable des de fa més de 40 anys. I algú gosa parlar de victòria aconseguint
que es faci enrere una mesura de futur? Creure que mantenir el trànsit al
centre de la població és una victòria em sembla insensat. I són els comerciants,
curiosament, els qui s’apunten a la idea: certament incomprensible. Aquesta sí
que és una visió a curt termini. És cert que calen períodes d’adaptació per a
tothom i que potser –només potser– les vendes se’n ressenten un cert temps,
però més aviat que tard els beneficis es fan evidents. A veure, pensem. El
trànsit al carrer sant Miquel, afavoreix el comerç? Perquè l’afavoreix? Els
cotxes que passen per aquesta via, on van? S’aturen i aparquen? Hi ha aparcaments
suficients? Els qui van a comprar ho fan en cotxe? O bé el deixen i hi van a
peu, perquè comprar des del cotxe es fa complicat, no? Ningú és capaç d’imaginar
el c. sant Miquel amb voreres amples, que permetin terrasses, amb espai per a
vianants, cotxets, per a persones amb mobilitat reduïda? Potser amb algun banc
espars perquè la gent gran pugui apuntar-hi el cul, amb elements embellidors
que el facin més agradable? I, també, amb veïns satisfets perquè poden tenir
les finestres obertes a l’estiu sense que casa seva sigui un niu de pols negra.
Sense haver de posar la música o la tele a volums supersònics per sentir alguna
cosa.
Jo sóc, també, veí del carrer de
Puigdassalit i el canvi de sentit al sant Bartomeu m’ha afectat negativament
amb l’augment del trànsit normal: més fressa, més merda i més inconvenients. A
més, s’hi ha encabit el bus de manera poc pensada. A l’ajuntament hi haurien de
tenir, al calaix dels mals endreços, una proposta meva per la ubicació més
racional d’aquesta parada, però el silenci administratiu és clamorós com
sempre. Ni tan sols l’oposició té la temptació de mirar-s’ho, fixa’t tu. I malgrat
tot no m’he posat a recollir signatures. Penso que una petita incomoditat per
mi ha afavorit una gran comoditat pels meus veïns, que en fer petites renúncies
aconseguim millor qualitat de vida comuna. Dic això perquè una altra de les
victòries, pírriques, que ERC&Cia. s’atribueixen és la d’haver aconseguit [sic]:
“1.800 signatures, a més de recollida de
signatures de veïns a la zona del C/ Collsacabra i la Joanot”. No sé com es
van obtenir aquestes signatures ni amb quin criteri, però a mi, que tinc casa
al Puigdassalit i al sant Bartomeu ningú m’ha vingut a demanar el parer.
Curiós, perquè no sé què hi pinta aquí [sic] “la Joanot”.
No en vull pas presumir perquè
no és un gest que freqüenti, però vull deixar constància de que el meu article
–publicat només en el meu bloc personal– ha aconseguit fins el dia d’avui 961
visites. Més de la meitat del que tota l’oposició a aconseguit amb tota la seva
faramalla i estol de flautes i pandereta. 961 torellonencs que, estant d’acord
o no amb les meves paraules, m’han “escoltat”. El podeu trobar sencer a l’adreça
del bloc.
De tota aquesta guerra, guerreta en diria, hi ha un aspecte que
crida l’atenció: els qui han “guanyat” no parlen d’altra cosa que de la
victòria, però no emeten cap solució sobre la planificació urbanística que ens
permetria als veïns obrir un debat general sobre com han de ser el trànsit i,
sobretot, l’habitabilitat a Torelló. I amb això vull aprofitar per dir que en
una entitat petita com és la nostra, parlar d’oposició em sembla intranscendent.
Cal treballar a la una. Algú d’aquesta oposició em deia que “no havien estat convidats”
a les reunions que es van fer amb els responsables de trànsit sobre l’afer del
sant Bartomeu. Dir que les reunions eren obertes, que és avinent que es faci
una invitació als més afectats, però que esperar que t’hi convidin expressament
és com dir que no hi vols anar. Jo, en cap d’aquestes trobades hi vaig veure
ningú de l’oposició.
En fi, benvolguda oposició, que
la victòria us aprofiti que, com bé dieu, és “l'opció que hem batallat”.
