Llegeixo un article a “El Periódico” (01/VI/2017) de Carles
Francino on critica l’anunci del partit del Madrid contra la Juve. Si em permet
el Sr. Francino, que sempre m’ha semblat un periodista honest, li diré que el
seu escrit és un bunyol mal fet, boterut i ple d’inconsistències. I dic a més
que està escrit des del cop de geni, des de la reacció atropellada i, diria, irreflexiva.
Parla el periodista de respecte i d’enemics, i certament, en un context com és
l’esport, els dos mots s’entenen de maneres ben concretes. Per cert, la paraula
“enemic” no l’he sentida a l’anunci; si se m’ha passat, aviseu-me.
Cito (sic): “TV-3 és
un mitjà públic, sufragat amb els impostos dels aficionats del Barça, del Madrid, de l'Espanyol –que són, per aquest
ordre, els tres equips amb més seguidors a Catalunya–. Una televisió
sufragada amb els impostos dels que voten independència o no independència”.
Només vull recordar que els catalans –del Barça, del Madrid, de l'Espanyol–
també paguem els impostos de TVE i no hi rebem, manta vegades més, el tracte
que ens mereixem. Ben el contrari, se’ns ha tractat de tot. M’agradaria,
Carles, que ens defensessis amb la mateixa vehemència d’un menyspreu que es
perpetra dia sí dia també. I no es tracta d’un partit de futbol, sinó de
nosaltres, persones a qui s’insulta sense miraments. I no prou content amb
aquest bot, s’afegeix la perla al bunyol quan afirma que això (sic): “respon a una cosa més profunda, molt més
preocupant, estructural; la punyetera mania de l’’ells i nosaltres’, d’’amics i
enemics’ que ho impregna tot”. Si vols ser emmascarat que sigui per una
paella. Una vegada i una altra se’ns titlla als catalans d’insolidaris, de
colpistes, d’enemics d’España, des d’una intolerància que fa 300 anys que és
estructural i que ens impregna com si fos bilis metzinosa. I tot amb mitjans
públics pagats per tots els catalans. Aquí sí que et sents representat,
benvolgut Carles? Si t’hagués llegit defensant-nos-en amb la mateixa empenta,
ara potser et llegiria d’una altra manera.
No, Carles Francino, no ets prou just ni equànime en jutjar
TV3, i el país, amb aquesta contundència i, menys encara, quan barreges la
merda amb el bescuit i hi entafores com un tascó maldestre la independència.
Que no t’ha agradat l’anunci, doncs a criticar-lo. Però fer-ne “una cosa estructural” em sembla fora de
to. Que t’has emprenyat? Doncs ja saps què toca: a desemprenyar-se, que els
catalans ho fem cada dia, un rere l’altre.
Publicat a El diari gran de sobiranisme
