Quan succeeix un fet tant lamentable com l’agressió a dos
nois que es feien un petó, tothom es veu en la necessitat de mostrar el seu
suport a les víctimes i el seu rebuig als bàrbars; una actitud lloable. Però al
mateix temps, apareixen personatges que es creuen amb el dret d’expressar-ho d’una
manera barroera i ho fan amb un excés verbal diarreic que els acosta a l’estultícia.
Així, llegeixo a l’Ara als comentaris sobre el bes Terribas-Romagosa, un tal toncat1961 que sense embuts escriu: [sic]
“als agressors de Berga només es mereixen
uns quants anys de presó i que els portin de visita a centres de malalts
terminals, a veure si així plorant una mica i el cervell potser els faci
canviar una mica el xip”. Un nombre important de lectors li han fet un “m’agrada”.
Visites a malalts terminals? Escolta tu, toncat1961, qui et penses que són els
malalts terminals, un espectacle, un guinyol on dur salvatges malcriats? A casa
hem tingut familiars terminals i no em faria cap gràcia que aquest parell
d'imbècils entressin a la seva agonia. Ni en la darrera hora es pot deixar la
gent tranquil·la? Portar els tarats a visitar els terminals et sembla edificant?
Està bé que vulguis redimir-los, però ho has de fer emprenyant moribunds? A
voltes, ja dic, ens deixem emportar per la cridòria i les diem sense engaltar,
però cal pensar que ferim greument persones que, amb un fil de vida, miren d’anar-se’n
de la manera més digna. No és ni just ni èticament acceptable, toncat1961.
