Na Mireia Boya és una noia de les CUP que no sap com fer-ho
per sortir als diaris i diu coses que no fan altra cosa que fer aixecar les
antenes, no pas pel seu contingut sinó per la seva càrrega histriònica. Ahir
ens deia que nosaltres ens queixem de la calor que fa aquests dies –ella es veu
que no es queixa, o que no en té de calor– i ens amenaça directament amb el
canvi climàtic. La seva piulada em sona a això, a amenaça pura i dura. I no
solament es limita a dir-nos que això continuarà, sinó que afegeix que anirà a
pitjor. És discutible que el canvi climàtic sigui “dolent” per a tothom, perquè
que els noruecs d’Havøysund considerin negatiu que la temperatura els pugi uns
quants graus no em sembla precisament una marranada. Tampoc veig clar que l’absolut
de la culpa d’aquest canvi sigui dels humans (de na Boya no, esclar), perquè la
història climàtica del planeta ens demostra que aquests processos fa milions d’anys
que succeeixen. Passa que alguns, com na Boya, necessiten arguments per la seva
opció personal i no en deixen passar ni una.
Sort però, que hi ha qui ens recorda que “del primer de setembre fins la tardor, torna
la calor”, tal com piula Ricard Sayeras. La parèmia popular fa anys que ha
deixat a la memòria que altres mesos de setembre, potser molts, han estat càlids
malgrat les nostres queixes. Passa que voldríem un temps més ordenat, més
puntual, més adequat a la nostra encarcarada societat i ell, el temps, continua
fent el que li dona la gana i canvia d’estació no pas en les dates assignades,
sinó quan li dona la gana.
Veurem qui tindrà raó al capdavall, si la parèmia o els
taumaturgs mals averanys, que amb les seves profecies ens amarguen les nits amb
rècords estúpids. Mentrestant, Boya, noia! deixa’ns tranquils, que de maldecaps
ja en tenim prou i de sobra.
