Una lectora
no identificada es queixava ahir al diari ARA (Comarques gironines) dels rètols
que un minigolf havien posat a la porta dels lavabos. En una marc de color rosa
havien escrit “bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla”, mentre que en un altre
marc de color blau, a la porta corresponent, un sol “bla”. Volent, segons la
lectora, qualificar les dones de “xerraires compulsives”, mentre que els homes “van
al gra”. Literalment, la lectora diu que
“m’estimo més pixar-me a sobre que entrar en aquests lavabos masclistes”.
A Catalunya
Ràdio fan un espai als matins que vol parlar de masclisme. Més que un debat
obert a un problema que ve de vell, el presentador (habitualment periodista d’esports)
el que fa és convidar unes quantes dones de vora prima que, en ves proposar
temes amb contingut, es dediquen a recitar una mena de memorial de greuges de
tot allò que no els agrada dels homes. De tots els homes, naturalment. Així, es
queixen de que la seva parella els demana per tal o qual cosa que han perdut com
una mostra de masclisme! Deixant a part de que si visc amb tu és lògic que t’ho
demani a tu i no al Mariano Rajoy, la queixa em sembla més una queixa
femellista que no una profunda reflexió de gènere.
Faig referència
a aquestes dues anècdotes perquè són una mostra de la voluntat de voler
atribuir als homes tots els mals de la humanitat, mentre que les dones ni pixen
per no embrutar. Bé, pixar sí que pixen, almenys la senyora capaç de parlar de “lavabos
masclistes”, que prefereix però fer-s’ho a sobre, això sí.
Si el nivell
del debat és la tapa de vàter oberta, jo plego. Ja us ho fareu.
