dimarts, 19 d’abril de 2016

Qüestió d’edat


Fa dos anys, un amic de la meva edat (aleshores 60 anys) va rebre a casa un email on se li deia que el seu contracte amb l’empresa, on havia treballat més de 30 anys, quedava rescindit i que podia passar per caixa a liquidar. La trompada va ser dura per motius evidents, i per altres que no vénen al cas. Cap fred i bon analista, el meu amic va arribar a la conclusió que les seves circumstàncies personals li permetrien d’arribar a la jubilació amb una certa tranquil·litat. De tota manera, amb no massa maldecap, va anar fent incursions en algun projecte, perquè és un home format, amb una carrera cotitzada i experiència. Un bon dia es va trobar amb una oferta de feina a... Holanda. Com que l’anunci era engrescador, va decidir provar sort. Va enviar el seu currículum i oh! miracle el van citar per una entrevista. És així que ara viu a Holanda, amb la seva dona, en una segona joventut laboral i una experiència que mai hagués somiat aquí.

Potser per això m’ha cridat l’atenció que Alberto Cubero, 33 anys, regidor de l’Ajuntament de Saragossa, diu que la plantilla de la corporació està “muy envejecida” perquè té una mitjana de 48 anys. Es veu que aquest barbamec, un crac de la gestió de personal, creu que a 48 anys “los trabajadores pierden dinamismo, vitalidad y entusiasmo para emprender nuevos retos”. Tot un savi, sí senyor. No li faré jo una classe aquí: ni em ve de gust ni se la mereix. Però li diré que pensi una mica i que en lloc de fer mitjanes estúpides i dir tonteries, es pregunti què poden aportar aquests “vells” que té al seu càrrec. Quan ho hagi fet, pot començar a planificar, reassignar i motivar les persones que dirigeix. Però esclar, això és més difícil que cremar-ho tot i fer foc nou. Ell no té ni el dinamisme, ni la vitalitat ni l’entusiasme suficients com per a emprendre una taxa complexa, un nou repte com aquest. Benvolgut Cubero, de cagabandúrries com tu l’infern dels ximples n’és ple. Apa, que t’aprofiti figura.