Alejandro Rusiñol, jurista i president del partit Aliança
Central Demòcrata, veí de de Cabrils, va presentar una demanda de suspensió d’un
acord de l’Ajuntament per la cessió de les dades del padró per la celebració de
la consulta. Es veu que creia que es vulnerava “l’honor d’un ciutadà, que té
dret a la seva intimitat”. La seva pretensió era, sens dubte, establir un
precedent i provocar un rosari de demandes per tot el territori. Però una
jutgessa amb el cap ben moblat li ha respost que per a ell li val, però no per
a tothom: les seves dades no es podran cedir, cautelarment, per a la celebració
de la consulta, però sí les de la resta de ciutadans. Ah!
Des de la meva ignorància, em sembla que s’ha engegat un
tret al peu, com altres gamarussos que corren pel món a la recerca del minut de
glòria, i ens ha fet un favor. Fixem-nos-hi: si el Sr. Rusiñol no permet que
les seves dades s’utilitzin en la consulta, vol dir que no figurarà al cens
electoral; per tant no podrà votar “no”, que és el que faria. Amb la qual cosa
ens fa dos favors: no afectarà a la participació i s’elimina automàticament del
procés consultiu. Ells es retraten. Així doncs, l’amic Rusiñol marca el camí de
demòcrates com ell –na Sánchez-Camacho, en Trillo, el Rivera, el Cañas, i demés–
que no volen votar: només han de demanar als seus ajuntaments que no es
facilitin les seves dades per a la consulta i submergir-se així, encara més, en
el seu procés autoexcloent. Gloriós, senyors!
