Escolto, veig i llegeixo esmaperdut la notícia: “Europa exigeix a Xipre robar els seus
ciutadans per tal de poder accedir al rescat”. Sí, ja sé que cap diari ni
cap telenotícies ha presentat aquest titular, però la realitat és aquesta. El
fruit del treball i l’esforç dels ciutadans és arrambat impunement per l’Estat
per tal de pagar els deutes d’una banca depredadora. Com a mínim es podria
cedir la propietat d’aquest Estat als seus súbdits!
Europa decep; molt. Paladins de l’estat del benestar,
les institucions de l’UE es rendeixen al gran capital capitanejat per una glamurosa, però implacable, Christine
Lagarde, que passeja els seus foulards
arreu en una gran aportació gloriosa del poder femení que ha de canviar el món.
Realment tot decebedor, repeteixo. Tant, que em venen ganes, ara que els
catalans accedirem a la independència, de deixar la bella princesa fenícia
definitivament en mans de Zeus i seguir un altre camí: no esperem res de bo d’Europa;
els catalans no en traurem res de positiu. Es pot ser tan miserable com per
incitar al robatori impune dels ciutadans? Això sí que és un espoli directe i
transparent, no pas el que patim els catalans. Sense vergonya, amb tota la
barra, l’Estat fot els diners dels contribuents mentre els manté econòmicament
segrestats. No hi pot haver una traïció major que aquesta: robar els diners als
ciutadans pobres. Mentrestant, els buròcrates de Brussel·les obren la subhasta
a la venda de països sencers. Si ha de ser així, que et bombin Europa!Publicat a La Vanguardia 20.03.2013
Publicat a El Periódico 20.03.2013
Publicat a l'Ara 20.03.2013
