dilluns, 11 de març de 2013

Hawaa, perquè?


A Lleida un grup de dones, unes àrabs i altres d’aquí, han engegat la revista Hawaa (Eva en català). Només sentir un dels principis de la seva fundació, ja fa posar la pell de gallina. Diuen: “En aquest projecte només es colaria un home si s’amagués sota d’un burca”.  És inquietant que una publicació que pretén “trencar els estereotips que persegueixen el món femení àrab” no tingui en compte, o no permeti, la participació als homes. Des d’un cert coneixement del món marroquí (no tots els musulmans són àrabs...) femení i masculí, puc afirmar amb certa convicció que pretendre canviar certes percepcions des d’una sola òptica és una batalla perduda.
Però el que em sorprèn és el nom de la publicació: Hawaa. Perquè la capçalera en àrab d’una publicació feta i pensada aquí? Perquè, si el que es pretén és explicar aquí qüestions d’allà, es fa amb la llengua d’allà? És així com es pretén la integració d’una cultura tan diferentde la nostra? Perquè no Eva? Oh, ja sé, és que Hawaa és més exòtic. Sí, s’imprimeix en les dues llengües, àrab i català, però si visiteu el web de Hawaa és absolutament tot en àrab. Només caldrà veure els temes i el seu enfocament, cap a on van dirigides les crítiques, si l’acceptar cultures només ho fa una de les parts. Per acabar, diria que la millor manera d’integrar-se en una societat és usant els seus ressorts, no pas crear-ne de nous: perquè no escriuen les dones àrabs a la Quera en lloc de crear un nou mitjà? Això sí que seria integrar-se.