dilluns, 16 de gener de 2012

La cançoneta del mosso


He vist, i sentit, a la TV la cantarella que una colla de mossos d’esquadra ha dedicat al President Mas. Sembla que la nostra benaurada policia, que vetlla sempre per nosaltres, tem que les retallades acabin afectant la nostra magnífica seguretat. Preocupats, doncs, per la greu inconsciència que el Govern està cometent, no se’ls ha acudit altra manera de protestar que dedicar crits espanyolistes i en castellà als seus superiors. Demostren una gran creativitat, aquests mossos, vista la grisor d’idees que darrerament exhibeixen els sindicats “civils”. Clavar patacada on fa mal sempre és efectiu i crida l’atenció. Ens podem imaginar un colla de “números” de la Guardia Civil, tricorni al cap, cantant en català –per exemple Els segadors–, a la Puerta del Sol? Osti tu, quina passada! Però no, als espanyols mai se’ls acudiria aquesta fórmula; per això hi som els catalans, innovant sempre, encapçalant l’avenç del país.
Felicito als mossos per l’impagable befa al país, que no els agrairà mai prou el seu sacrifici, dedicats en cos i ànima a salvaguardar les nostres llibertats, ni que hagi de ser a cops de porra. Disposats a tot, fins i tot renuncien a una part del seu sou en bé de les finances nacionals, el cos infatigable que patrulla carreteres i carrers encalçant malfactors, s’exhibeix cantant “que viva España!”. Quin exemple, redéu! Clepsa desperta, la que ideat la tal manifestació d’intel·ligència col·lectiva.
Alguns, empesos pel seu esperit de servei al poble, es cobreixen de glòria amb actes mereixedors de tot reconeixement; d’altres, arrossegant-se per la misèria de la insolidaritat, es cobreixen de merda. Què hi farem.