dilluns, 23 de maig de 2011

Llorca, el terratrèmol i la fotografia

El defensor del lector de La Vanguardia justifica a l’edició del diumenge 22 de maig la publicació de la fotografia de la portada del diari del dia 12 de maig. En aquesta imatge es pot veure, entre altres coses, el cadàver d’un home, víctima del terratrèmol. Després de diverses consideracions d’ètica periodística i de referències al llibre d’estil de la publicació, conclou amb aquesta frase:


Albert Aymamí, redactor en cap de Fotografia, explica per què va proposar la polèmica imatge, servida per l'agència Efe, per portada: “Resumeix -diu- tota la tragèdia: hi ha el dolor, però també el consol de l'abraçada; es veu la destrucció i es constata la mort, sense que s’identifiqui el cadàver”.

No puc estar d’acord amb la part que diu “sense que s’identifiqui el cadàver”. Segurament, tota vegada que no es veu la cara de l’home, el Sr. Aymamí suposa que ja no és identificable, però això no és cert. I posaré un exemple que moltes persones poden experimentar. L’aplicació Google stree view, desenfoca les cares dels vianants que hi apareixen. Per a persones properes, però, no és gens difícil d’identificar-los. El cas de Torelló, on resideixo, n’és un exemple per a mi, doncs puc identificar-ne perfectament una dotzena.
De la mateixa manera, m’atreviria a dir que més d’un habitant de Llorca ha reconegut el cadàver de la imatge. Fet i fet és pels veïns, familiars i amics que la fotografia tindrà una crueltat més evident; precisament els qui més en patiran la pèrdua.
El problema està en què no es té en compte la minoria. Molts milers de lectors no sabran mai qui és l’home que jau mort entre la runa i la seva visió no els afectarà massa. En canvi una dotzena de persones l’hauran reconegut perfectament i se sentiran fortament tocades. No és just per a elles, per pocs que siguin.
Sobretot ho trobo lamentable pel mort: el dret a la privacitat ja no compta pel difunt? Demanaria menys art (representació del dolor, el consol, l’abraçada, la tragèdia...) i més sensibilitat pels éssers humans, ja siguin un o un milió.


P.D. No tenir la versió PDF de l’edició catalana de La Vanguardia és un problema. La podrem tenir en un futur?