dijous, 4 de febrer de 2010

Taxis rosa a Barcelona














poema de rima i mètrica lliures en lloança de la igualtat de sexes


Bocabadat, esmaperdut i mig baldat llegeixo sorprès la cosa
de què, ara, a Barcelona tindrem taxis de color de rosa.

No penseu però, que els cotxes canviaran el seu color.
Seran, com sempre, grocs i negres, sense olor.
Conduïts només per dones, lliures de qualsevol sospita
correran carrers i places a la recerca d'ella,
sense fer cas als mascles: ells... lluny de qualsevol femella!

Ara, que les dones es barallen per assistir als “alardes” bascos,
que són soldats, policies i mosses que vigilen platges i boscos,
algunes volen taxis rosa, que és on l'amor s'hi posa,
i ens deixen amb un pam de nas; es veu que els fem nosa.

On queda aquella desitjada igualtat, ai las!, que tant i tant volien elles?
Les hem deixat en via morta malgrat pesi, sobretot, a les donzelles.

jaume molsosa