Un comentari com el del senyor
Zambon només pot tenir dues explicacions. Una, que parla només per aquella part
de la societat que es pot permetre diversificar inversions, perquè té els
recursos suficients com per fer-ho. O dos, que viu totalment fora de la
realitat social d’avui. I encara en podria tenir una tercera: que es fot de
nosaltres. Com que considero, pel càrrec que ostenta, que és una persona prou
intel·ligent, deixaré de banda, amb desgana, aquesta darrera possibilitat.
O sigui, que per tenir una bona
jubilació cal invertir i fer-ho bé. Per fer-ho bé ja es postulen els bancs quan
ens diuen, amb tota la barra d’aquest món, que ens tractaran “com el millor client”
(campanya del Sabadell, un dels que va
fugir cap a València). Però no és veritat, perquè com menys tens més t’esquilen.
Quan vas a “invertir” tots t’expliquen les corbes del “producte” on pots veure
una evolució més o menys a l’alça. Evidentment que t’informen del risc (del 0 al 6) que té l’operació i s’afanyen a dir-te que és “a mitjà o a
llarg termini”. Posem que estàs en disposició d’invertir a partir de, posem, els 45 anys, i posem que et jubiles als 65. El teu llarg termini és de 20
anys. El teu producte tindrà inevitablement pujades i baixades durant aquest
període de temps. Posem que arribes als 65 en plena baixada: què se n’haurà fet
aleshores del “cert poder adquisitiu”? Doncs que se n’haurà anat a la
merda. I aleshores el llarg termini ja no serà a 20 anys sinó a 1 any. Només et
pots salvar si, com diu l’expert en consells mindundis, has pogut
diversificar i la patacada no t’hagi malmès els altres productes.
Podria ser que Zambon visqués
en un món paral·lel, en el qual els mediocres econòmics no existissin i tots
poguessin permetre’s pèrdues en una part de les seves inversions, i així i tot
gaudir de “cert poder adquisitiu”. Però observeu el “cert”, és a dir,
que no ens embafen. Fent tota mena d’equilibris, inversions diversificades i bona
gestió per par del Zambon només podem aspirar a un “cert” benestar, és a dir
una mica de benestar. Ens ho posa difícil, senyor Zambon.
Per tant, compte quan invertiu
en futur perquè només hi ha una oportunitat i feu atenció en el que diu, o no
diu, el Zambon (genèric). Compte amb el llarg termini –si us parlen de mitjà termini
heu de desconfiar més–, perquè cada dia que passa el llarg esdevé curt i acaba
en res: és la vida. I compte amb quin Zambon us emboliqueu, perquè n’hi ha de
dolents i de menys dolents, però de bo cap. Ah, i encara que sembli estrany, contribuïu
a la seguretat social el màxim que pugueu. Poc o molt, l’Estat sempre pagarà,
ni que sigui per compensar l’atur dels joves.
