diumenge, 25 d’octubre de 2020

El món dels senyors Zambon

 

Al suplement del diari Ara “Gent Gran”, una personatge que es diu Alessio Zambon, que és responsable de Màrqueting de Banco Mediolanum, deixa anar aquest acudit: “Per tenir cert poder adquisitiu a la jubilació, el secret passa per invertir de manera diversificada”. Cal recordar de Mediolanum (Viquipèdia) que “els principals accionistes del grup són la família fundadora Doris (amb el 40,49%) i un grup empresarial de Silvio Berlusconi (amb el 35,97%)”.

Un comentari com el del senyor Zambon només pot tenir dues explicacions. Una, que parla només per aquella part de la societat que es pot permetre diversificar inversions, perquè té els recursos suficients com per fer-ho. O dos, que viu totalment fora de la realitat social d’avui. I encara en podria tenir una tercera: que es fot de nosaltres. Com que considero, pel càrrec que ostenta, que és una persona prou intel·ligent, deixaré de banda, amb desgana, aquesta darrera possibilitat.

O sigui, que per tenir una bona jubilació cal invertir i fer-ho bé. Per fer-ho bé ja es postulen els bancs quan ens diuen, amb tota la barra d’aquest món, que ens tractaran “com el millor client” (campanya del Sabadell, un  dels que va fugir cap a València). Però no és veritat, perquè com menys tens més t’esquilen. Quan vas a “invertir” tots t’expliquen les corbes del “producte” on pots veure una evolució més o menys a l’alça. Evidentment que t’informen del risc (del 0 al 6) que té l’operació i s’afanyen a dir-te que és  “a mitjà o a llarg termini”. Posem que estàs en disposició d’invertir a partir de, posem, els 45 anys, i posem que et jubiles als 65. El teu llarg termini és de 20 anys. El teu producte tindrà inevitablement pujades i baixades durant aquest període de temps. Posem que arribes als 65 en plena baixada: què se n’haurà fet aleshores del “cert poder adquisitiu”? Doncs que se n’haurà anat a la merda. I aleshores el llarg termini ja no serà a 20 anys sinó a 1 any. Només et pots salvar si, com diu l’expert en consells mindundis, has pogut diversificar i la patacada no t’hagi malmès els altres productes.

Podria ser que Zambon visqués en un món paral·lel, en el qual els mediocres econòmics no existissin i tots poguessin permetre’s pèrdues en una part de les seves inversions, i així i tot gaudir de “cert poder adquisitiu”. Però observeu el “cert”, és a dir, que no ens embafen. Fent tota mena d’equilibris, inversions diversificades i bona gestió per par del Zambon només podem aspirar a un “cert” benestar, és a dir una mica de benestar. Ens ho posa difícil, senyor Zambon.

Per tant, compte quan invertiu en futur perquè només hi ha una oportunitat i feu atenció en el que diu, o no diu, el Zambon (genèric). Compte amb el llarg termini –si us parlen de mitjà termini heu de desconfiar més–, perquè cada dia que passa el llarg esdevé curt i acaba en res: és la vida. I compte amb quin Zambon us emboliqueu, perquè n’hi ha de dolents i de menys dolents, però de bo cap. Ah, i encara que sembli estrany, contribuïu a la seguretat social el màxim que pugueu. Poc o molt, l’Estat sempre pagarà, ni que sigui per compensar l’atur dels joves.