dimecres, 26 d’agost de 2020

29 de juny de 2020


Llegeixo aquest matí al diari ARA a les pàgines de l’extra anomenat “Estiu”, una exaltació que escriu Rosa Rodon sobre un “hotel familiar” del Solsonès situat en una masia d’aquelles antigues i restaurades –respectant, evidentment i escrupolosa la seva originalitat– incorporant tots els avenços moderns.
A mi em sembla bé que es busquin i es vagi a aquests establiments: són tranquils, amb pocs hostes, detalls agraïts i servei proper. Però a voltes, massa vegades, el periodisme ens posa davant dels nassos, i no sempre amb aquesta intenció, la diferència que ens separa als ciutadans. Quan cerques l’establiment pots comprovar com una nit a l’habitació més “econòmica” costa 192 € (240 € sense l’oferta actual), i no puc deixar de pensar que amb dues nits n’hi ha prou per pagar el lloguer d’un mes sencer d’una família a Torelló.
I m’indigna perquè al final de l’article, la periodista escriu: “Ho tenim massa a prop per no fer-hi una visita”. Doncs no, no és gens a prop pel 80% de la ciutadania d’aquest país i em sembla fins insultant aquesta lleugeresa que es permet l’articulista, i potser ni ella no es pot permetre aquesta morterada per una nit i un esmorzar. Deplorable tot plegat.