divendres, 13 de març de 2020

Na Moliner i la misèria dels “teatreros”

“Teatreros”. Així anomena n’Empar Moliner als integrants de la faràndula nacional en el seu article del 12/03/2020 al diari Ara. Ja fa uns dies que vaig veure i sentir per la tele els nostres benvolguts actors i els seus representants queixar-se puerilment perquè els havien suspès les actuacions. Misèria moral. Ara és la senyora Moliner la que rondina. Es veu que havien de representar una obra basada en contes seus i el coronavirus li fot enlaire l’estrena. I com que ella no pot estrenar, doncs que es foti tothom:
I si tanquem els teatres i els espectacles de futbol i les escoles, no té cap sentit que no tanquem Rodalies, els busos i el metro i els centres comercials. Aturem-nos durant un mes, si cal. Però del tot.
Sí, senyora Moliner: o tots moros o tots cristians, què carai! Si jo no menjo que no mengi ningú. Metges, bombers, policies, repartidors, escombriaires; tots a casa, què collons! Bravo! Vostè, Empar, com a patum nacional, ja se sap, ho té tot garantit, i si la veïna no pot sortir de casa a comprar paper per al WC, doncs que es foti, home! Però que es foti “del tot”.
Malgrat que vostè digui que no, que no és una rebequeria, el cert és que en té tota la pinta i que els “teiatreros” es mereixen una bona mocada. Instal·lats en una queixa constant, ens volen fer creure que són, pobre gent, els pàries de la societat. En fi, que si això que vostè defensa és cultura, la nostra cultura, “aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta!”. Ja no ens enganya el plor mesquí: “Temps era temps hi hagué la vaca cega: / jo só la vaca de la mala llet”. (Pere Quart, Vaca suïssa).