diumenge, 21 d’agost de 2016

Dones (només) per a dones

Llegeixo un reportatge  sobre una publicació titulada “La Mia es fa gran”. Està escrita per Mònica Peitx, pediatra especialitzada en Endocrinologia i Nutrició, i il·lustrada per Cristina Losantos, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. En un moment del reportatge es diu que “la Mia rep informació de la mare, la pediatra i de la mestra sobre la pubertat”. Miro un resum del llibret i veig sis il·lustracions en les quals solament hi apareixen dones. En tot el reportatge no hi apareix ni per casualitat un home. Tinc un amic pediatre que ha mostrat, en tota la seva carrera, una especial preocupació per l’edat púber i de ben segur se sentiria ofès per aquesta nul·la presència del gènere masculí en la vida de la Mia. En la frase anterior és com si en el món d’aquesta noia no existís un pare, un pediatre o un mestre que la poguessin orientar. Deu ser perquè els homes som poc sensibles i tots aquells tòpics que se solen usar per fer-nos fora del gineceu.
Quan les dones parlen de problemàtiques que les afecten especialment a elles solen fer-ho sense ni un gram d’autocrítica, carregant tot el pes de la culpa en el masclisme. Sembla com si elles no haguessin de fer absolutament res per a millorar les coses, res que no sigui la discriminació positiva o lleis que penalitzin solament els homes. És cert que nosaltres hem de fer un esforç suplementari perquè el nostre rol dominant ha tingut les dones en un segon terme ignominiós, però crec que si elles ens ajuden, facilitant que participem en la seva vida i en els seus problemes d’una manera natural, les coses poden ser més fàcils.
Jo em vaig queixar, en el seu moment, de la falta de models masculins en tota l’educació infantil i primària del meu fill, i no em va escoltar ningú. Doncs bé, crec que aquesta mancança fa que les noies no coneguin des de menudes el punt de vista masculí, tan vàlid i necessari com el femení. Potser aquesta manca de referents masculins és un problema en l’enteniment entre sexes? No us esvereu, dones, només és una pregunta. Ja sé que m’arrisco a una monumental clatellada femellista, però no vindrà d'una: no serà ni la primera ni la darrera.