divendres, 29 de juliol de 2016

Bla, bla, bla...

Una lectora no identificada es queixava ahir al diari ARA (Comarques gironines) dels rètols que un minigolf havien posat a la porta dels lavabos. En una marc de color rosa havien escrit “bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla”, mentre que en un altre marc de color blau, a la porta corresponent, un sol “bla”. Volent, segons la lectora, qualificar les dones de “xerraires compulsives”, mentre que els homes “van al gra”.  Literalment, la lectora diu que “m’estimo més pixar-me a sobre que entrar en aquests lavabos masclistes”.
A Catalunya Ràdio fan un espai als matins que vol parlar de masclisme. Més que un debat obert a un problema que ve de vell, el presentador (habitualment periodista d’esports) el que fa és convidar unes quantes dones de vora prima que, en ves proposar temes amb contingut, es dediquen a recitar una mena de memorial de greuges de tot allò que no els agrada dels homes. De tots els homes, naturalment. Així, es queixen de que la seva parella els demana per tal o qual cosa que han perdut com una mostra de masclisme! Deixant a part de que si visc amb tu és lògic que t’ho demani a tu i no al Mariano Rajoy, la queixa em sembla més una queixa femellista que no una profunda reflexió de gènere.
Faig referència a aquestes dues anècdotes perquè són una mostra de la voluntat de voler atribuir als homes tots els mals de la humanitat, mentre que les dones ni pixen per no embrutar. Bé, pixar sí que pixen, almenys la senyora capaç de parlar de “lavabos masclistes”, que prefereix però fer-s’ho a sobre, això sí.

Si el nivell del debat és la tapa de vàter oberta, jo plego. Ja us ho fareu.