dijous, 26 de maig de 2016

El curt-terminisme i nova política

Encara dono voltes al cas de CUP i els pressupostos, i no me’n sé avenir. Els representants d’aquesta formació al parlament planten el Govern del país a la presentació dels comptes per debatre si una colla de cafres –que malmeten cotxes, motos, finestres, vidres, aparadors i altres estris dels veïns de Gràcia– han estat maltractats pels mossos. En la lògica d’aquests homes és més important donar resposta a un centenar de golfos que a tot el país; és millor resoldre un conflicte local, que un problema nacional; és millor resoldre el curt termini que el mitjà termini. Em sembla perfecte que vulguin donar resposta a uns fets que poden considerar injustos, però prioritzem, sisplau! O potser es tracta de establir prioritats: primer els nostres?
D’una banda, quan algú és elegit al Parlament ha de canviar la seva visió de la política, cal deixar de tenir un esquema mental local per fer-lo general. De la qüestió local ja en són responsables els alcaldes, que a més ho fan molt i molt bé. I de l’altra, cal abandonar el curt-terminisme, un defecte endèmic de la vella política. Fer contenta una part del territori amb un bon AVE deficitari, mentre es compromet el corredor mediterrani. A curt termini és defensar una colla de vàndals; a mitjà, és discutir el pressupost.
Sembla que no s’adonin de que si aconseguim una millora social potser evitarem les ocupacions, perquè hi haurà més feina pel jovent, podrà pagar-se un lloguer decent, no hauran d’apropiar-se de la propietat d’altri i així els mossos no hauran de desallotjar-los. Ni els uns ni els altres rebran estopa, els veïns de Gràcia podran dormir tranquils –i els de Coll de Nargó també– i la nova política deixarà de ser localista i curt-terminista. Salut!


Nota: he escrit “aquests homes” perquè em sento amb tot el dret d’anomenar la gent de la CUP així, quan ells m’anomenen als homes “dones”.