dijous, 26 d’agost del 2010

El basto

En la pàgina de l'editorial, on també s'hi publiquen les cartes dels lectors, del diari La Comarca (Periódico independiente del Bajo Aragón Histórico) del dia 30 de juliol, s'hi poden llegir, destacats sobre fons obscur, “el oro, el basto y la frase”. És un espai on, utilitzant les cartes de la baralla, l'oro correspon a la valoració positiva i al basto a la negativa de notícies o fets ocorreguts. El “basto” de la data esmentada diu (sic): “A las autoridades catalanas, que con la prohibición de las corridas de toros han pisoteado la constitución española y la libertad de miles de aficionados taurinos que viven en Cataluña y que sufrirán aún más la continua pelea nacionalista”.
No discutiré ara la constitucionalitat de la mesura perquè em declaro poc preparat per emetre un judici legal sobre aquesta afirmació, però per la resta tinc la motxilla plena de raons i d'arguments que em permeten opinar-ne. Primerament trobo poc encertat i menys documentat aquest basto, doncs amb la lectura un hom s'adona del desconeixement elemental de la realitat catalana, de la manca d'informació i de la poca maduresa periodística que demostra qui ho ha escrit. Dir que són les autoritats catalanes qui ha prohibit els braus no és, com a mínim, exacte: voldria recordar que aquesta llei ha estat el fruit d'una ILP (iniciativa legislativa popular) per a la qual s'han hagut de recollir desenes de milers de signatures; la prohibició és per tant, el fruit d'un desig majoritari a Catalunya, no de la ment nacionalista de les seves autoritats.
Usar la paraula llibertat en aquest context em sembla d'una lleugeresa perillosa. També està prohibit robar, i no ens ho prenem pas com una limitació de la llibertat. Entenc que qui ha escrit el basto és jove i no ha viscut el què significa viure amb una manca absoluta de llibertat. Un servidor, que ja té una edat, pot aportar al periodista una reflexió: jo sé què és lluitar per ser i esdevenir lliure, i m'estimo tant la llibertat que em guardaria prou d'usar-ne el nom per una qüestió trivial com aquesta. Defensar els braus en nom de la llibertat em sembla una ofensa a ella mateixa i a tots els qui han mort i viscut per ella, que no som pocs. Demanaria una mica de respecte.
Si hi ha a Catalunya milers d'aficionats als braus, sembla que els qui hi estan en contra són molts més milers. I això és la democràcia, senyors comarquinals, respectar la decisió de la majoria; o no? Com ja he comentat, es requereixen molts milers de signatures per a dur una ILP al Parlament; els antitaurins les van aconseguir. Us podeu preguntar, si us plau amics de La Comarca, com és que els seguidors dels braus no han fet el mateix per a presentar una ILP per la conservació de la “fiesta”? No cal fer un estudi sociològic per a saber-ho (sempre que es conegui la realitat): no obtindrien ni un 10% dels recolzaments necessaris, i ells ho saben; no es poden ni mobilitzar perquè la minoria seria evident. Voldria recordar que, excepte en comptades ocasions, una plaça de braus com la de Barcelona, omple una quarta part del seu aforament cada vegada que es fa una ”corrida”. I això que a Barcelona, i a la seva àrea metropolitana, hi resideix més de la meitat de la població catalana (molta, immigrant).
Quan a la “pelea nacionalista”. Estultícia en estat pur o ignorància supina? Només cal veure les imatges que ofereix qualsevol TV durant aquest dies per comprovar que els qui exhibeixen símbols catalans no són pas els antitaurins, sinó els que assisteixen a la ”corrida”! També per la TV un hom pot comprovar com els qui conformen aquest moviment no són precisament catalanoparlants, ni es serveixen de banderes independentistes. El portaveu i impulsor d'aquest moviment és un xicot d'origen argentí!
En resum, no em sorprèn pas gaire aquesta mena de reaccions que barregen la identitat amb la defensa d'un costum qüestionable, com són els braus. El “fot-li al mono que és de goma” és un esport nacional espanyol que es practica amb fruïció i desmesura contra els catalans que “pisotean la constitución”, segons els seu limitat punt de vista. A nosaltres ja no ens fa ni fred ni calor: tan se'ns en fot.