Quan entres al carrer i vas a
la velocitat que et marquen, el semàfor està en ambre intermitent. Si algú,
darrera teu, excedeix el límit el semàfor es torna vermell i et castiga a tu
juntament amb l’infractor. A mi m’ha passat més d’una vegada. També pot passar
que no siguis a temps de frenar, que et retratin i que paguis la multa per un
altre.
El límit de 20 km/h no sé a què
obeeix. La majoria d’àrees “pacificades” estan limitades a 30 km/h i el carrer
no sembla especialment sensible a aquesta diferència. No cal dir que es fa
difícil de mantenir aquesta velocitat tan baixa.
La sanció que suposa saltar-se
el senyal, i que l’Ajuntament justifica amb un “així és la llei”, és exagerada.
És cert que saltar-se un semàfor és una falta greu pel perill que representa,
per un mateix i pels altres, en les cruïlles. Però no és així en el cas que ens
ocupa. El carrer és de direcció única i no hi ha cap encreuament que posi en
perill altres conductors. Malgrat l’estretor de la via i la manca de voreres, el pas és mes que
suficient per no posar en perill els vianants. La sanció de 200 € i 4 punts és
excessiva. Afegir només que per aquest carrer hi circulen molts repartidors que
depenen del carnet de conduir per poder treballar i alimentar les seves
famílies.
L’Ajuntament, l’administració
més propera al ciutadà, hauria de ser molt conscient de qui són els
administrats i els seus recursos. Però no sembla que sigui així en aquest cas.
No sé si els senyors Regidors saben el que cobren els seus veïns, però haurien
de pensar que n’hi ha un percentatge elevat que no arriben a mileuristes, que
tenen família i que han de fer l’arbre forc per arribar a final de mes. Per
tota aquesta gent, una multa d’aquest import pot significar més del 20% del sou
d’un mes. Per pagar-la, un membre de la família no podria menjar durant 30 dies, o no pagar el lloguer del pis. Tot pel que pot haver estat una simple
distracció que no ha fet perillar la integritat ni de bens ni de persones. Com
sol passar, sempre és el pobre el qui en surt perjudicat més que el ric, molt
més, i això no sembla el més conseqüent per a un govern “progressista i d’esquerres”, com pretén ERC. Escudar-se en la llei no és excusa per no buscar una solució
que sigui més justa, menys agressiva i que no es limiti a dir que “el sistema funciona”.
Ens diuen que només l’1% dels
conductors que hi circulen són sancionats, però com succeeix sempre les xifres
no ens indiquen quin nivell de renda ni quin comportament cívic té aquest
percentatge. Només cal pensar que, ben probablement són treballadors que van i
venen de la feina o que estan treballant. Vaja, que no estan de vacances.
El comunicat de l’Ajuntament
diu ben clar que no et multen “per excés de velocitat”, “que seria més
perjudicial” (??), sinó per saltar-te un semàfor. Això es contradiu amb la
finalitat de la mesura, que és precisament que no es superi el límit dels 20
km/h que es considera segur, i no pas detenir els cotxes.
200 € són molts diners, i la
voracitat recaptatòria treu sospitosament el cap. Segons les dades del propi
Ajuntament, cada dia es sancionen 25 vehicles, o sigui que es fa un calaix de
5.000 €/dia. Amb aquesta mitjana, al cap de l’any, fan una xifra de 1.825.000
€. No es pot dir que sigui la xocolata del lloro.
I per acabar: si per saltar-te
un semàfor que no representa cap perill específic per aquest fet objectiu, t’han
de posar una sanció d’aquesta envergadura “perquè ho diu la llei”, aleshores la
llei és injusta o està mal reglamentada i no és excusa per un governant no
mirar de suavitzar-la, interpretar-la o, si cal, promoure accions per a canviar-la
en bé dels administrats (i sancionats).
