El meu amor per la Carme, la meva dona, és incondicional, com ho és pel meu fill, dels qui en seré company i pare fins que em mori (si és que em moro). Us recomano que llegiu "L'art d'estimar", d'Erich Fromm. I també "La por a llibertat", del mateix autor. Entre altres moltes coses fonamentals, Fromm explica com la por a ser lliures ens fa esclavitzar els qui tenim a prop, entre ells els fills. És una etapa que, en el camí cap a la maduresa, les mares han d'enfrontar: cal tallar d'una vegada el cordó umbilical i deixar que els fills volin. La por a ser lliures fa que tinguem por de la llibertat dels altres, i tendim a confondre amor amb pertinença, amb possessió. A la frase a què fem referència es diu textualment que "un hombre es tuyo hoy y mañana es de otra". En ella es manifesta aquest sentit de possessió ("es tuyo") i també el supòsit d'infidelitat com a mancança de l'altre. A més, s'estableix una societat exclusiva de la mare amb els fills que exclou el pare.
Bé, disculpeu el rotllo mandanguero, però és de veres que trobo aquesta frase terriblement inhumana i fora dels principis del que és l'amor, l'amor madur, l'amor adult. I on també es dona per segur l'amor dels fills vers la mare. I en aquesta vida, perdoneu, no hi ha res segur. Un amic savi diu que "acostuma a ser un càncer per als fills plantejar l'amor matern en aquests termes".
