Ahir, 24 de juliol, tornàvem a
casa a les 11 de la nit, i en obrir la porta ens vam topar cara a cara amb una
ratota d’uns 30 cm de llarg i una cara de mala llet que corprenia. Naturalment,
es va escapar cap al garatge. Un amic que ens acompanyava, sense mandra ni
respecte, va agafar un bastó d’avellaner i no va parar fins que la va enxampar.
Li va clavar un sol cop de pal que la va deixar estassada a terra. Morta i tot,
aquell animalot feia respecte. Fa dies que fem obres a casa i les portes són
obertes moltes hores per facilitar la feina dels paletes. Per tant, és fàcil
que la bestiota es colés.
No hi ha dubtes d’on veia la
rata: de sota les trapes de la parada del bus. Els veïns estem tips de veure
aquests animalots sortir d’aquell lloc ple de merda damunt de la claveguera.
Les veiem rondar, sobretot de nit quan el carrer està més tranquil. Però als
responsables de la salut municipal sembla que se’ls en foti: mentre posen
menjadores pels gats, que haurien d’empaitar les rates, elles se’ns menjaran a
nosaltres.
Per les obres que he esmentat
hem pagat una pasterada de diners a la caixa pública: permisos, llicències,
ocupació de la via pública, gual. Un dineral. Però no obtenim cap mena de
compensació, ni per aquest diners ni per haver de suportar una parada de bus. A
part de la molèstia de gent mal educada, hem de patir que ens empastifin la
paret, s’hi pixin, ens omplin els ampits de les finestres amb tota mena de
merda, ens despertin a les 5 del matí a crits, que el bus ens ompli el carrer d’oli
de motor i que encara haguem de demanar permís per entrar a casa.
Mentre no se solucioni el
problema i no es tingui consideració pels veïns, haurem de matar rates a
deshora, i si convé algun gat, perquè a més de no menjar-se els rosegadors, se’ns
fiquen pel jardí i ens l’omplen de pixum i merda. Això sí, amb els diners dels
nostres impostos se’ls fan menjadores, pobrets.
