 |
La Consellera Àngels Chacón a la piscina Bernat Picornell.
Fotografia de La Vanguardia.
|
No m’agrada gens citar-me, però avui no me’n queda una
altra. El dia 15 de setembre jo mateix escrivia en aquest bloc sobre una vaga
general a Catalunya: “I sí, nosaltres en pagaríem les conseqüències, ben
cert. Però jo no he vist mai una independència, una evolució, una revolució,
sense ferides. I si la que hem de pagar és la de l’economia jo estic disposat a
fer-ho”. Ara, l’ex-conseller Comín ho proposa i diu, molt encertadament que
“el preu de la independència el posa l'Estat” i que si el preu és
sacrificar l’economia, també la nostra, no tindrem altre remei.
Sense despentinar-se, surt del cau la senyora consellera
d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i etziba que “no podem pensar en
perjudicar-nos a nosaltres mateixos”. I doncs què, amiga Chacón, continuem
pensant que Espanya ens concedirà la independència resant a la mare de déu dels
babaus? Que ens sortirà gratis? Potser es tracta de triar: el cost serà en
euros, o en garrotades i potser vides? És cert, com diem Comín i jo (i disculpi’m
senyor Comín) que l’economia és una de les poques armes pacífiques que tenim
els catalans davant d’una Espanya armada de guardiacivils disposats a
obrir-nos el cap a cops de porra. Tan difícil és de veure, benvolguda Chacón,
que a l’enemic ni aigua, i molt menys euros? No hi falta el republicà Bosch que,
en una reacció escagarrinada, diu que “el que hem de fer des del govern de
Catalunya és acció. Per exemple, ahir vam nomenar tres nous delegats del govern
de Catalunya...”. Això, a Madrid, no els fa ni pessigolles. Si tota l’acció
que prepara el Govern és aquesta ja ens hi podem anar posant fulles, perquè a l’altra
banda l’inefable Borrell és un guardiacivil prou eficaç. Després de
veure com les seves joventuts defensen la revolució maoista ja no m’estranya
res d’ERC.
Senyora Chacón, espero no haver-li de donar una lliçó per
tal de que aprengui a diferenciar entre cost i inversió: a veure, vostè creu
que una aturada general, amb l’objectiu d’aconseguir la independència, amb
totes les conseqüències econòmiques que pugui comportar és un cost o una
inversió? No s’han omplert vostès la boca asseverant que una Catalunya
independent seria “rica i plena”? En què collons quedem?
I, acabo tornant-me a citar: “[···] si d’alguna cosa
estic convençut és del cabàs de resiliència que tenim els catalans i de que
serem capaços de recuperar-nos en molt poc temps. Espanya, en canvi, s’afonaria
en la misèria. Tot, això sí, a mig i llarg termini i fugint de la miopia dels
nostres polítics, que no hi veuen, com les dones del temps, més enllà de demà
passat (i encara)”.
Apa, bon profit li faci, senyora Chacón.
