“El PSOE no es
nacionalista en Cataluña ni en España. Es tan malo el nacionalismo catalán como
el nacionalismo casposo de Pablo Casado”. És el que ha dit Carlos Pérez
Anadón, portaveu socialista a l’Ajuntament de Saragossa. El ple –escriu M.
López al diari Heraldo– “ha aprobado
este viernes una moción de Ciudadanos que ‘condena rotundamente’ las acciones
de colocación de lazos amarillos en distintos puntos de Zaragoza por parte de
los autodenominados CDR Aragón”. Es pot llegir la crònica sencera a l’edició
digital del diari, un relat que escenifica amb exactitud i candidesa
l’actitud política que tenen els espanyols respecte a Catalunya.
És curiós constatar en escrits com aquest, publicat en un
diari de difusió limitada a un àmbit i un territori molt concrets, la certesa
de fins on està arrelat l’anticatalanisme a Espanya. No és una banal aversió merament
competitiva, sinó una profunda convicció de que soms els dolents de la
pel·lícula, el dimoni, l’esca del mal. Aquest ple no és el de las Cortes, allà
al centre a la capital, no: es el ple d’una ciutat de provincias. Són polítics de segona, tercera o quarta fila des de
la visió radial imperial dels madriles.
D’aquí ve la sensació d’impunitat que es donen els uns als altres, de que
l’arrel de la mandràgora arriba al moll més profund i recòndit de l’Espanya de
la boina. Fa bé llegir la premsa de segona regional, la que no es veu als
quioscs ni d’aquí ni de Madrid, però que diu les mateixes bestieses i repeteix
les consignes perquè arribin arreu.
S’assoleix tal nivell de misèria informativa que s’atribueix
la col·locació de llaços a Saragossa a uns desconeguts CDR Aragón: ni tan sols
admeten que una iniciativa en favor dels presos polítics pugui sorgir de la
seva pròpia societat.
Fa uns dies, algú va pintar
de groc la creu de l’Aneto i el mateix Heraldo
va atribuir immediatament el fet als independentistes catalans, sense cap prova
evident, sense cap mena d’aportació ni d’evidència. “Lacicos” o pintades, tan
se’ls en dóna: si són grocs, són vandalismo
catalán.