Al diari Ara d’ahir, 12 de desembre de 2017, l’escriptor i
historiador Joan Esculies escriu que: “Des
de l’1 d’octubre els directors del Procés no han sabut mantenir el relat del
que feien perquè algunes variables no s’havien sospesat prou. S’ha improvisat
com en altres ocasions, però no s’ha trobat el to per explicar-ho”. A mi em
sembla que en aquesta premissa, que presideix l’article, hi ha un error
d’apreciació que cometen algunes anàlisis profètiques sobre què passarà en
aquestes eleccions. En el context que estem, de repressió violenta i limitació
de drets, dir que els impulsors del procés “no
han sabut mantenir el relat” no és cert; o si més no, no és exacte. Una cosa
és que s’hagi canviat l’objectiu, que era la independència, i una altra és que
si l’expresses et puguin muntar un sidral que et dugui de potes a la presó. En
definitiva, crec que el relat es manté, i tots els qui l’hem defensat ho sabem
bé. I també ho saben els qui hi estan en contra, perquè així ho demostra la
violència que s’ha desfermat contra l’independentisme.
És cert que hi va haver errors greus en proclamar una
república que no tenia clar que l’estat espanyol trauria els tancs al carrer, que
no tenia el control del territori i que potser va confiar prou i massa en què
Europa es desvetllaria i els faria costat. Però d’aquí a pensar que els seus
promotors han abandonat la idea o que l’han diluït és, potser, tenir una
imaginació massa desperta. El prova-error científic també val en política.
En el que sí que estic d’acord en l’apreciació que fa
Esculies és en que s’ha improvisat massa i que “no s’ha trobat el to per explicar-ho” . Sobretot pel que fa a ERC.
Les llàgrimes de Marta Rovira davant la detenció de Junqueras, la dependència
evident del líder a la presó, les contínues justificacions de la candidata
demanant perdó per presentar-se, debiliten molt les expectatives del partit. No
pas entre els seus votants, que crec fidels, sinó entre la massa d’indecisos
que sempre flota en l’aire de les enquestes. Les coses han anat com han anat, i
ara ERC no pot asseure’s a la vora del camí a llepar-se les ferides. Ha de
recuperar el seu discurs i emetre’l amb claredat. Sense oblidar cap pres, els
seus mitings han de fer referència directa als objectius independentistes i
deixar-se d’enyorances que no tenen remei i que en campanya només serveixen
arguments a l’enemic.
Es pot entendre el dolor pels companys empresonats, però als
polítics els suposem una capacitat de resiliència important –una resiliència
que d’altra banda la ciutadania ha demostrat sobradament i heroica– i ara és
l’hora de mostrar-la. Perquè sinó, els qui anem de comparses, els qui fem bulto, ens podem sentir escapçats i
perdre l’empenta i amb això ells, els polítics, sí que perdran el relat i la
capacitat d’explicar-lo.
Podeu llegir l’article sencer
de Joan Esculies al diari ARA
