 |
Cavaller fent honor a una dama - Gerard Ter Borch, 1662
|
Buscant documentar fotografies, he ensopegat amb un text
publicat a la revista Taradell,
número 203 del mes d’agost de 1965, un article de l’historiador, i parent,
Antoni Pladevall. Parla del casament de Josep Ramon de Mont-rodon, un dels
darrers hereus del casal taradellenc. I ho fa a partir de la Relació breu dels
successos, segones intencions y locuras que an succehit y se son fetes en la
ciutat de Vich, des del any 1634 fins al de 1641 inclusive[1].
Està escrit en català de l’època i costa un xic de llegir, però s’entén perfectament.
Diu així Pladevall:
“En Josep Ramon de Montrodon morí molt jove, puix el seu
pare Miquel Joan s’havia casat en 1605, ell es casà en 1638 i mori en 1643. El
casament d’en Josep Ramon és tot una novel·la. Publiquem la relació tal com ens
la dona el llibre o memòries que va escriure l’advocat Joan Baptista Sanz de Vic,
amic d’en Montrodon i testimoni dels fets”:
«Als 3 de Juny die del
Corpus de 1638, succehi, estant yo present en lo carrer de St. Hipolit un cas
raro, un succès notable, un atreviment de marca major y una resolució temeraria.
Es pues lo cas que anant la Sra. Stephania Ferreras a missa desde sa casa a N.
Sra. de la Merce, aportant davant una fillastre sua la Sra. Maria Ferreras donsella,
quant foren al girar lo cantò, que entra desdel carrer de St. Just al de St.
Hipolit, Joseph Monrodon, que temps auia, que correspost de dita Sra. donsella
la galantejaua, abrasat de Amor, ab voluntat
segons se cregué de la
dama, que cansada de viure baix la servitut de una mal acondicionada madrastra,
poch cuydadosa de son adorno, menos de son regalo y salud, y desviant los
casaments li axian, que foren molts y molts y molt bons, ab descortesias que
usava a sos galants, la prengué per la mà i digué a algunas personas lo
acompanyavan, fassianme testimoni que la Sra. Maria Ferreras és ma muller; la
madrastra, que en condicio era una vívora, se abrassà ab ella cridant a for de
aver perdut lo enteniment, detràs la qual venia Dn. Anton Vila, Andreu Perez,
Sagimon Nadal, Francesch Molist y yo, y, lo oficial Comalada complices per lo
sabidors del delicte, acudirem tots fentsens de nou lo cas. Agué moltes dares y
tomares entre dit Monrodon y madrastra per spay de un quart en lo qual temps estigueren sempre los dos
enamorats mà per mà en lo mitg del carrer, sens que digués ni concedís ser
muller vergonyosa y temerosa, responent sempre que si lo Sr. Pare volia queu
seria, asso responia quant lo oficial Comalada
li preguntava si volia ser muller del Sr. Monrodon y axi com la resposta fos
conditional no pogué ser matrimoni per las horas. Enviaren a sercar
la Sra. Graell viuda
tia de dita Sra. Maria, que estava en la Seu y lo Vicari general la segrestà en
casa sa tia, ahont se li esplorà la voluntat, y com era ya fora del poder de la
madrastra, fou fácil que digués no voler altre per marit sino a dit Monrodon,
cosa que tant era de son gust, ab que la mateixa tarda la desposaren, restant
ells contens en sas delicias, y tota la gent admirada del
cas. Aquest desafuero
ocasiona una impertinent madrastra, que la tractava mal, y la Sra. era molt
honesta, y de son natural, a no ser las forsas de la rahó, no aguera consentit a
semblant actió, y veurer que son pare tenia poc o, nigun cuydado de sa
collocatio».
I ja està!
[1]
Aquesta obra es guarda a
l’Arxiu Diocesà de Vic i la publicà Mn. Josep Gudiol a La Veu del Montserrat revista mensual de Vich, any XXV (1902), com
a follet de dita revista. El tros que ens interessa és a les planes 33-34.
