El Sr. Mauri ens va vendre que aquest animal és un signe de
la bona qualitat de l’aigua, i que gràcies als “grans esforços” fets els
darrers anys, els nostres rius gaudien d’un estat excel·lent. Mentre deia això,
passava un enregistrament on es veia la llúdria evolucionant pel riu i es podia
comprovar el color més aviat ronyós de l’aigua. No solament l’aigua oferia un
estat sospitós, sinó que les vores del riu semblaven un fangar amb un munt d’herba
mig morta o podrida, directament.
No discutiré si aquest color i aquestes vores són impol·lutes
o no: el Sr. Mauri és tot un expert en temes mediambientals i ell en sabrà més,
però el cert és que aquell to més aviat merdós de tot plegat no acompanyaven
les seves paraules.
Tot plegat forma part del poc rigor que al meu parer
pateixen els homes del temps que cada dies ens visiten per terra, mar i aire.
Cal triar les paraules perquè s’adeqüin a les imatges, i en aquest cas no era
pertinent parlar de la qualitat de l’aigua, perquè la filmació ho desmentia.
Potser n’hi havia prou amb dir que les llúdries havien visitat Girona i
matar-ho aquí. Esperem molt més de persones que, dia sí dia també, ens deixen
anar notícies apocalíptiques sobre el futur del planeta. Rigor, Sr. Mauri,
rigor.