Quan vaig veure aquesta portada de l’Ara a l’edició de
diumenge, vaig pensar que era un encert: una manera directa de mostrar recolzament
als acusats pel 9N. Però he escoltats les declaracions dels cervells
il·luminats del Garcia (Albiol), el Millo, l’Arrimadas, i altres petards pudents procedents de
Madrid. Tots ells, absolutament la totalitat d’aquests genis de la política,
tenen un denominador comú, que no és altre que el menyspreu absolut per les
institucions catalanes i el qui les representen, per milers de ciutadans que es
manifesten, per la pacífica actitud del poble. El sr. Garcia (Albiol) parla de “romeria”
per designar el que ells no poden fer: reunir desenes de milers de persones per
un objectiu comú. Això fa ràbia, i per això aquestes ments preclares i
corrompudes no saben fer altra cosa que defugir la seva obligació i criticar de
manera estúpida i amb tota l’estultícia de què són capaços, el caminar del
país. Encara em sembla sentir les vomitives declaracions de la Sra. Arrimadas
en una entrevista a CatRàdio. Parlava de la seva profitosa entrevista amb la
femella-rebequetes doña Soraya, de la qual no en va treure ni un sol peix al
cove, presumint amb urc pudent d’ “haver-se fet sentir”. Aidéumeu, pobreta.
Tot això m’ha fet repensar la portada, perquè els catalans
tenim tendència a justificar-nos per tot el que pensem i fem. I això,
benvolguts, s’ha d’acabar, hem de començar a deixar de demanar perdó per
existir, d’agenollar-nos davant de jutges maleducats que només escupen odi. Per
això, d’ara en endavant, en lloc de fer un “m’acuso” hauríem de començar a
proclamar un gran “jo acuso”. Sense desmerèixer aquell crit, el J'accuse...! d’Émile Zola per l’afer
Dreyfus a L'Aurore, ens cal passar a
l’atac i acusar.
