dimarts, 7 de febrer de 2017

Jo acuso!

Quan vaig veure aquesta portada de l’Ara a l’edició de diumenge, vaig pensar que era un encert: una manera directa de mostrar recolzament als acusats pel 9N. Però he escoltats les declaracions dels cervells il·luminats del Garcia (Albiol), el Millo, l’Arrimadas,  i altres petards pudents procedents de Madrid. Tots ells, absolutament la totalitat d’aquests genis de la política, tenen un denominador comú, que no és altre que el menyspreu absolut per les institucions catalanes i el qui les representen, per milers de ciutadans que es manifesten, per la pacífica actitud del poble. El sr. Garcia (Albiol) parla de “romeria” per designar el que ells no poden fer: reunir desenes de milers de persones per un objectiu comú. Això fa ràbia, i per això aquestes ments preclares i corrompudes no saben fer altra cosa que defugir la seva obligació i criticar de manera estúpida i amb tota l’estultícia de què són capaços, el caminar del país. Encara em sembla sentir les vomitives declaracions de la Sra. Arrimadas en una entrevista a CatRàdio. Parlava de la seva profitosa entrevista amb la femella-rebequetes doña Soraya, de la qual no en va treure ni un sol peix al cove, presumint amb urc pudent d’ “haver-se fet sentir”. Aidéumeu, pobreta.
Tot això m’ha fet repensar la portada, perquè els catalans tenim tendència a justificar-nos per tot el que pensem i fem. I això, benvolguts, s’ha d’acabar, hem de començar a deixar de demanar perdó per existir, d’agenollar-nos davant de jutges maleducats que només escupen odi. Per això, d’ara en endavant, en lloc de fer un “m’acuso” hauríem de començar a proclamar un gran “jo acuso”. Sense desmerèixer aquell crit, el J'accuse...! d’Émile Zola per l’afer Dreyfus a L'Aurore, ens cal passar a l’atac i acusar.