dilluns, 13 d’abril de 2015

Ula

Ella va arribar diumenge, el dia 5 d’abril. L’Ignasi la va anar a buscar a Sants. Venia de Lisboa. Ell havia estat a casa seva, a Taiwan i ara li tocava fer d’amfitrió. La vam rebre encantats i durant la setmana que ha estat amb nosaltres ha omplert la casa amb la seva aroma i, sobretot, amb la seva presència. Amb una mica d’esforç i el nostre escàs i pobre anglès, ens hem entès perfectament. Hem menjat ostres de la Boqueria, li hem cuinat cassola d’arròs i ella ens ha delitat amb un deliciós curri japonès que recordarem: l’olor de l’espècia encara corre per la cuina.

L’Ula va marxar dissabte cap a Birmingham, on estudia, i tornarà després al seu país. A nosaltres ens ha deixat una mica sols: sembla mentida l’enorme espai que ocupen les persones senzilles! La seva aroma encara se sent per la casa, cada dia una mica més tènue, fins que d’aquí uns dies s’esvairà de les parets, però no del nostre cor. Ara, esperem el dia del retrobament. Que tinguis molta sort Ula!