diumenge, 26 d’abril de 2015

Mal periodisme, el de la Còppulo

Aquest matí he anat a fer benzina. Com que al dial hi tinc CatRadio per defecte, em tornen a xerricar les orelles amb la veu de la doctora Cóppulo: patam! Ahir, un terratrèmol va sacsejar el Nepal i va fer més de 2000 morts i la doctora Cóppulo se n’ocupa. Se n’ocupa intentant, si vols si no, fer un drama de la situació que viuen Núria Picas i el seu company a pocs quilòmetres de l’Éverest. La pròpia Núria malda per deixar la seva situació en el què és: la mala sort de dues persones aventureres que voluntàriament se’n van anar a fer una travessa que els ha sortit, involuntàriament, perillosa. Picas insisteix una vegada i una altra en què estan bé, acollonits, però bé i que no necessiten res. Solament una mica de sort, que no els caigui cap roc al cap o que una allau no els enterri, per tornar a casa. M’ha semblat admirable l’assumpció sense fissures que ha fet la Núria del què els passa, mentre que m’ha semblat miserable aquest intent persistent de la doctora per engroguir la situació fins els límits de la sobreactuació.
Compte, doctora Cóppulo: algun dia “el terra se li pot obrir sota els peus”. El terra periodístic naturalment, perquè, francament, no la veig com una Núria Picas qualsevol.