dimarts, 21 d’abril de 2015

Periodisme àvid

Com va passar amb l'accident dels Alps, els periodistes van córrer ahir a explicar-nos el què no sabien. Com que una ballesta és una arma prou exòtica, algú a CatRàdio en va fer de seguida notícia i li va faltar temps per entrevistar un sergent de la Guàrdia Civil per saber què calia per posseir-ne una. Indirectament, inculpava l'entorn: com és possible que un menor tingués una ballesta? Quin horror! Quin descontrol! Poc després sabíem que la famosa ballesta era de construcció casolana i que, en realitat, el mal més gran el va causar un ganivet. Adéu al romanticisme ballestil, benvingut a la crua realitat.
No n’aprenen. Gens. I avui, el professor d’educació física surt a tota plana a El Periódico com l’heroi de la jornada esmentant, en una evident ostentació personal, que és un especialista en tals situacions i que té una empresa especialitzada en formar policies per aquestes situacions. Segons el periodista “ahir, el professor es va limitar a posar en pràctica tot allò que durant anys ha estat ensenyant i aprenent”. Gràcies pel seu acte, senyor professor, i vergonya pel seu exemple d’humilitat impostada. Per cert, la fotografia que acompanya l’article és impagable. En fi, que el “win-to-win” ha funcionat: tu tens l’article i jo propaganda pel negoci.
Avui, passada la febre, els periodistes ens conviden a reflexionar. Potser a ells els caldria més fer-ho i aprofitar per fer neteja.