El senyor Fernando Sánchez Costa, diputat pel PP al
Parlament, va intervenir per interpel·lar al Govern sobre la política
universitària. El va contestar, brillantment i sense escarafalls, la diputada per
Esquerra Republicana Marta Vilalta. Don Fernando va fer referència, com si fos
una gran i original aportació, a la possibilitat de substituir el sistema de
beques, o una bona part, per préstecs per pagar-se els estudis concedits per
entitats privades, que els estudiants tornarien en acabar la carrera. Primer,
dir-li que això fa quaranta anys que existeix: jo em vaig pagar la carrera així.
Per tant, una vella idea. Segon, allà pels anys 70 d’aquest sistema se’n deia “préstec
a l’honor”, no generava interessos mentre s’estudiava, aquests interessos eren
molt, molt baixos, i l’estudiant començava a pagar en acabar els estudis. Podia
fer-ho en els mateixos anys que havia durat la carrera, o bé negociar-ho amb l’entitat.
Em sembla que ara les condicions no serien ben bé aquestes,
vista la voracitat del sistema bancari, que no deixa tonto per pelar. En
definitiva, el que pretén Don Fernando en realitat, és hipotecar els estudiants
des del principi, de manera que ja sigui deutor del sistema fins i tot abans de
començar la seva vida professional: amorrat al sistema (el seu, per descomptat).
No solament deutor en sentit monetari, sinó en sentit moral en establir el
xantatge del “gràcies a mi” com a fórmula pels pobres. Com bé diu Marta Vilalta
en la seva intervenció, això indigna i posa en evidència un cinisme del PP que
no té límits. Misèria.
