La setmana passada vaig haver d’enviar un fax al Marroc, a
la ciutat de Tetuan. Fa anys que vaig desmuntar aquest aparell, perquè ja no l’utilitzava:
els e-mails el van substituir definitivament. Com que les circumstàncies no
permetien altra forma, vaig dirigir-me a la botiga que sé que, per una petita
quantitat, envien fax encara. Allà, però, em van dir que nacionals sí, però que
a l’estranger no i que podia anar a Correus, que allà n’enviaven a tot arreu.
Com que l’oficina és molt a prop, vaig anar-hi a l’acte, vaig entrar i els vaig
manifestar el que necessitava. La noia que em va atendre es va capbussar a la
seva pantalla d’ordinador cercant no sé què. Com que no se’n sortia, va cridar la
“jefa”, aquesta li va indicar què calia fer i ella, ah, sí, que ja ho veig. La “jefa”,
que si li has dit a aquest senyor quan val enviar aquest fax, i ella que no i,
mirant-me a mi, li costarà 20 euros. Em devia quedar cara d’idiota, perquè es
va fer un silenci a l’oficina fins que vaig reaccionar i vaig dir això és una
presa de pèl. I ella, la “jefa” una mica picada, home una presa de pèl no, que
són sis pàgines i a l’estranger. I jo, doncs torneu-me els papers que no us regalaré
pas 20 euros així com així. I la noia, la del mostrador, es que ja he fet la
factura... i jo doncs te l’hauràs de menjar amb patates. Em tornen els
documents i me’n vaig.
Renegant com un oriol, me’n torno a casa pensant que bé, que
ja has fet el milhomes i ara com l’enviaràs el fax? Vaig pensar de seguida que
aniria a casa d’un amic i que des d’allà el podria enviar. En arribar a l’oficina,
però, se’m va ocórrer que bé que en tenia un de fax i que el podia aprofitar.
Em va costar una mitja hora instal·lar l’aparell, llegir-ne les instruccions i
enviar els documents. Cap problema. Després, com que la tecnologia ho permet,
consulto el meu compte de consum a telefònica quant m’ha costat l’operació: 0,77
€ + 0,09 € (IVA) = 0,86 €. Redéu!
Com que a la vida no saps mai amb què et pots trobar, he
deixat la baluerna del fax connectada, per si de cas, no fos que hagués de
tornar a Correus. A robar a la vinya, home!
