divendres, 8 d’agost de 2014

Ada Colau inicia el llarg camí de “la casta”

La senyora Colau deia ahir que no acceptarà “una confrontació amb la població espanyola” que, al seu parer, alimenten les elits polítiques i econòmiques. Cal dir que l’independentisme que jo conec no vol cap enfrontament amb els espanyols, sinó una convivència de veïns, cadascú a casa seva i aquest és l’esperit de les dues convocatòries multitudinàries que han reunit s centenars de milers de persones. Que la confrontació interessi a certes elits polítiques no en dubto, però jo no veig cap mena de guerra des de la política catalana contra España i en canvi sí que observo una bel·ligerància creixent des de Madrid contra Catalunya. No cal ser una llumenera: només cal llegir les portades dels diaris de la capital d’España. Quan a la confrontació en sí, em sorprèn en ella aquesta actitud, ella que s’han enfrontat al mateix Estat per aconseguir els seus objectius, ara no vol enfrontar-s’hi? Perquè? És que l’objectiu de la independència no és tan noble com el de suspendre una execució judicial? I en qualsevol cas, ningú a Catalunya vol barallar-se amb els espanyols: aquesta sí que és una invenció de les elits madrilenyes. Aquesta seva invocació em fa pensar que potser ella ja comença a combregar amb “la casta”.
La senyora Colau té un problema: els vots. I es mou, com el Duran, entre aigües de diferent color i això costa. Pensi, Ada, que el Josep-Antoni fa molts anys que practica aquest esport i del tot, ben bé del tot, encara no el domina. No es desanimi dona, que amb constància i molt de morro en política tot és possible.