dijous, 1 de desembre de 2011

De l’orgia consumista ara se’n diu “Shopping Night”

Ho veig a TV3, ho havia sentit abans a “La tribu”, el programa xupiguai de la Cisquella: centenars, potser milers, de persones, sobretot dones, inunden el Passeig de Gràcia del cap i casal en una orgia compradora que esparvera. Em costa d’entendre com és que la gent es rendeix sense resistència a l’empenta venedora de les grans marques mundials que inunden aquesta artèria ciutadana. Ho fem pel país? No: si observeu la llista que surt a la Vanguardia veureu com gairebé totes són botigues que podem trobar aquí o a Singapur: una absoluta uniformitat mundial.

He fet especial referència a les dones perquè sembla que són elles qui es llencen a la compra compulsiva en nombre i vehemència molt superior als homes. Tinc amigues, conegudes, que són dones intel·ligents i sensates que surten a comprar “a veure què troben”, no pas per una necessitat real. Sempre m’ha sorprès aquest tret tan femení. De fet, la xic Joana Ortega em sorprenia amb un article on criticava, encertadament, el retorn de les noies joves als rols femenins que, semblava, s’havien deixat enrere. El text estava ben construït i argumentat, i comparteixo amb ella la sensació d’abatiment davant del fenomen. Tot bé, fins que al final no pot evitar de dir: “Fins que un dia, les més afortunades agafin la bossa de mà i surtin al carrer a menjar-se el món sense haver paït les seves pròpies frustracions”. Això és, a totes!, però no ens deixem la bossa... de Buitton, Tous... per descomptat. Així no anem enlloc.


P.D.
Us aconsello que llegiu aquesta crònica:
http://laalfombrainfrarroja.wordpress.com/2010/12/13/mi-shopping-night-en-barcelona-tsnbcn/.
Impressionant.