dimarts, 21 de desembre del 2010

Al·leluia!

La coral Chorus Niagara d'Ontàrio, Canadà, cantant l'Al·leluia de Händel. Aquesta obra del compositor alemany del barroc, és una de les més celebrades. Les notes escrites pel genial Georg Friedrich Händel ressonen per aquestes dates arreu del món. Moltes corals es reuneixen i les canten, amb la complicitat i participació de l'auditori. Al vídeo hi veureu una interpretació original. En la relativa quietud d'un restaurant canadenc, de sobte la veu d'una soprano s'eleva per sobre dels murmuris i inicia un crescendo formidable de veus esplèndides. Sorpresa entre la gent que no s'ho espera. Poc a poc altres veus es van afegint al discurs musical fins a formar un exemple potent de la força que tenim els humans quan ens unim, fins i tot en una expressió tant feble com el cant. L'escenificació hi ajuda. De mica en mica, els cantaires es van aixecant, alguns s'enfilen a cadires i taules, mentre els oients, ara ja conscients del fenòmen, somriuen i es van sentit transportats per la força de les veus. Tot acaba amb l'al·leluia final aixecant les mans que semblen ajudar la música a elevar-se amunt, amunt...
Els espectadors involuntaris treuen mòbils i càmeres fotogràfiques per captar el moment. Il·lusos, no saben  encara que aquest cant és efímer i que la imatge, en aquest cas, no explicarà res. Precisament és en aquesta fugacitat que rau la bellesa del moment, d'altra banda irrepetible. Vivim-lo!
Poc a poc, els cantaires tornen a seure i tot sembla tornar a la normalitat. Però no. A la vida de tots els que han participat, activament o pasiva, hi romandrà per sempre aquell record tan difícil de narrar.


Us recomano l'enllaç: Händel en directe. La qualitat és molt millor.