dimarts, 14 de setembre del 2010

Els ulls del president

De la imatge del President Montilla recitant el seu missatge institucional, amb motiu de l'11 de setembre d'enguany, me’n queden els ulls més que la lletra. La mirada fixa al teleprompter, lleugerament estràbica, però, sobretot, perduda. Una mirada sense nord, diria jo. De l'home que ha perdut l'esperança d'arribar enlloc. Certament em va sorprendre, deixant-me un regust de pessimisme intens. Els ulls flotants enmig d'un marasme escrit, sembla que llegeix d'esma sense entendre, o sense creure, ben bé el què diu. Era la imatge vivent de la cançó del Pau Riba:”És l'home estàtic, la tristesa el té corprès, / les orenetes faran nius als seus cabells”.

Encara que potser podríem cantar la darrera tornada: "És l'home estàtic, la tristesa l'ha matat, / les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat".