dimecres, 19 de maig de 2010

Els detalls compten

Poble sense nom,
no adscrit al melic de
Catalunya, ni cap altre.


Ni que sigui al capdavall, els detalls compten. L'article de Lluís Foix a La Vanguardia d'ahir, 18/05/10, està escrit sota el títol “El desprecio de los detalles” i té molta raó. Els detalls són les minories en l'univers de la política i gairebé mai tenen cabuda en la ment estreta i miop dels dirigents. Així diuen “la TDT arriba al 98% del territori” i es queden tan panxos. O bé “la gran majoria dels ciutadans opinen que...”. I obliden olímpicament el 2% que no veu la televisió i la petita minoria que opinen diferent. Aquesta és una de les misèries
polítiques del nostre temps, i ho és perquè les decisions dels nostres mandataris es regeixen per criteris de mercat: quina repercussió té aquesta minoria sobre el meu espectre de votants? Doncs no val la pena, si volen que cridin tant com vulguin; no els sentirà ningú.
Així, territorialment, passa el mateix, i fora de l'àrea metropolitana de Barcelona, les opinions pràcticament no compten i, per contra, tot el que hi passa atropella la resta del país. Ens hem menjat amb patates, tan si vols com si no, el pesat i malpensat referèndum de la Diagonal. Si us he de dir la veritat, a mi m'importa tant com tres caques penjades dalt d'un pal, però m'ho he d'empassar tan si vull com si no. Perquè?; doncs perquè jo no visc ni al Barcelonès, ni al Baix Llobregat, ni al Vallès ni... sinó a Osona. L'oposició no hi fa escudella; l'amic Mas ens surt ara en què haurem de renunciar a “...tenir hospitals cada 30 quilòmetres”, quan al melic del país n'hi ha un cada 3 quilòmetres. Maco. En realitat, tant li fa el meu emprenyament: el meu vot val poc. Em cito, poeta humil, (amb perdó): “...i des del meu cos ínfim orgullós m'aixeco / i, gra pudent, el cul t'enceto!” .
Fa temps que predico, inútilment: traslladem la Generalitat a Lleida. Els detalls tindrien aleshores un altre contrast. Reflexionem-hi.


jaume molsosa
Publicat a La Vanguardia