El Sr. Raúl Vallés és un veritable paradigma de l'anticatalanisme més rònec que corre per les espanyes. El Sr. Vallés és un mariner varat a qui el terral se li ha posat malament. Estic segur que quan corria pels mars dels Sud, per exemple, el seu enteniment era molt més flexible i obert que no pas ara. Des de fa anys, aquest escriptor mediocre, es dedica a anar en contra del català, i dels catalans, des d'associacions de caràcter eminentment polític com la FACAO o la “Plataforma No Hablamos Catalán”. En el diari La Comarca (Periódico independiente del Bajo Aragón Histórico) del dia 30 de juliol d'enguany, hi publica una carta que no té preu.La “Plataforma No Hablamos Catalán” és un grupuscle que es dedica a rebentar qualsevol iniciativa que discuteixi la seva veritat que no és altra que aquesta (sic): “...rogaría a usted que se remontase a los siglos XI y XII. Entonces se produjo la fractura del latín y surgieron el romance catalán y el romance aragonés, orígenes respectivos del catalán y del aragonés oriental (chapurreau)”. Jo no sóc historiador ni lingüista, però molts especialistes podrien aportar prou elements en contra d'aquesta explicació simplista. Ves que, durant aquells segles i posteriors, les repoblacions, els moviments constants de fronteres i la proximitat entre una i altra banda no hi tinguessin alguna cosa a veure. Bé, ell en sabrà més.
No deixa de ser curiós que, presumint de parlar chapurreau, es diguin “Plataforma No Hablamos Catalán”, així, en castellà. I ho justifica amb una lògica que podria deixar estès al millor filòsof (sic): “(que es digui així...) es una consecuencia lógica de una Federación que manifiesta que sus miembros no hablan catalán. Ergo, es consecuente con sus fines”. I perquè no l'anomenen en txec, llengua sonora i expressiva, on n'hi hagi? dic jo. Si parlen chapurreau, perquè no en la seva bella ortografia? La veritable raó però, és aquesta (sic): “Para que dicha denominación fuese en catalán, tendríamos que hacer traducir el nombre a alguna entidad catalana, lo cual, convendrá conmigo en que sería un contrasentido”. Com podeu comprovar, d'una erudició que espanta. La traducció li faig (gratis) jo mateix: Nosaltres Parlem Chapurreau.
Més endavant, en un salt hiperbòlic de segles ens engega (sic): “El romance catalán, por influencia de la proximidad geográfica con el Rosellón, se afrancesó, tomando términos franceses como “malgrat” y otros”. Voldria recordar al Sr. Vallés que el Rosselló, com el Vallespir, el Capcir, el Conflent i part de la Cerdanya, van ser catalans fins que “los que sí hablan castellano” ho van regalar als francesos en el vergonyós Tractat dels Pirineus (el seu autor, Felipe IV, el va signar el 1659 d'amagat de les Corts Catalanes i va ser efectiu el 1720), molt després del segle XII. Això és, aquests territoris eren de parla catalana fins fa quatre dies; encara avui, fins a Salses, es pot trobar molta gent que xerra en la nostra llengua.
Ja per rematar (no ens l'acabaríem aquesta carta), la perla (sic): “Finalmente recuerde que el catalán no se denominó como tal hasta 1906 y no lo fue por obra y gracia no de un linguista sino de un químico: el señor Pompeu i Fabra” (“lingüista” hauria d'anar així, amb dièresi). Deixant a part que la negació de la negació seria una afirmació, que el Sr. Pompeu Fabra fos químic, no és rellevant: prova n'és el mateix Sr. Vallés, que és un mariner que escriu contra el català cada vegada que en té ocasió. Dir-li també que del 1906 fins avui molts lingüistes han modificat el primer diccionari català i gent com Coromines, per exemple, han escrit tractats formidables. Però el Sr. Vallés es veu que encara navega pel s. XII. Vingui al s. XXI, home, que l'edat mitjana queda lluny i ja ha plogut molt. De passada, apuntar que cert és que en català existeix el costum posar una “i” entre els dos cognoms. Però, fent una contribució ben humil a la seva erudició, dir-li que Pompeu no és un cognom, sinó el nom de pila del Sr. Fabra. Per tan, la “i” hi sobra de totes, totes.
Finalment, constatar que el Sr. Vallés és un autèntic obsés que no deixa passar punt per presa a l'hora de burxar tot el que faci tuf de català. Està al cas de qualsevol carta, crítica, opinió, que li vagi en contra i les contesta totes. Sort que ho fa amb la seva lògica impagable.
Per acabar voldria dir-li una darrera cosa: enraoni, Sr. Vallés, enraoni, que li vindrà bé. Li ho dic en català, per què em consta que l'entén; fins recordo que, en una ocasió, va escriure a la mateixa La Comarca en català correctíssim en defensa del chapurreau; el què no sé és quina entitat catalana li va traduir, perquè ell “no habla (ni escribe, supongo) catalán”.
Enllaços per tastar:
FACAO
Plataforma No Hablamos Catalán
Vaig enviar una nota a La Comarca i me la van publicar:
La Comarca
