 |
Eristeu, esporuguit, s'amaga d'Hèracles dins una gerra de bronze.
Museu del Louvre, París
|
Escoltava avui n’Inés Arrimadas en l’entrevista que la
Mònica Terribas, amb infinita paciència, li feia a Catalunya Ràdio. També vaig
veure com Rafael Catalá, Ministro de Justicia, perdonava la vida a Carles
Campuzano al Congreso per dur un llaç groc ofensiu
a la solapa. I encara a l’ex-ministre José Manuel García-Margallo redefinint la
violència a conveniència de la seva circumstància. La defensa penosa de Griñan
pels ERE d’Andalusia i la cagarada del màster de la Cifuentes.
Conta la mitologia que Hèrcules, en un atac d’ira induït per
Hera, va matar els seus fills i la penitència olímpica el va posar a les ordres
d’Euristeu de Micenes. Aquest, descrit com a “un home imperfecte, tant física
com moralment”, va ordenar a l’heroi els famosos dotze treballs. Entre aquestes
tasques ingents s’explica la neteja dels estables del rei Augies. Es veu que
aquest tenia un ramat enorme de toros (oju
al datu!) que produïa tal quantitat de fems que empudegaven tot el
Peloponès i migraven la productivitat dels seus camps. Sembla que Augies no
tenia gaire interès en la higiene i la situació era merdosa de veres. Tal com
havien pactat, Hèrcules, en un sol dia, va fer neteja desviant els rius Alfeu i
Peneu del seu curs i les aigües s’endugueren tota la femada cap al mar.
Meditant sobre semblances, se m’acut pensar si en tota la
pell de brau (oju al datu!) hi ha
prou rius i prou aigua per a endur-se tota la merda i podridura que els
diferents Gobiernos espanyols han anat acumulant en aquesta segona etapa de
franquisme pudent. En tinc seriosos dubtes. Del que no dubto en canvi és que,
de moment, no es veu cap Hèracles capaç d’emprendre aquest treball. Potser és
per això que alguns preferim no emmerdar-nos en tal heroïcitat i preferim
deixar Euristeu i els seus estables ben lluny.
