Sentir campanes... i no saber d’on vénen

Ahir, al TN de TV3 ens van oferir un d’aquells reportatges memorables: la senyora Cori Calero ens parlava des de l’illa de la Palma per informar-nos de l’erupció del volcà Cumbre Vieja. En una intervenció que no va durar 2 minuts, la reportera feia prediccions que desmentia immediatament, donava dades no confirmades i posava cara de desgràcia, amb el posat seriós de qui parla d’una tragèdia mundial. No havíem acabat de digerir el magma de na Calero, que Tomàs Molina ens va advertir que es formava un núvol àcid que afectaria de ple Catalunya, mentre ens mostrava un mapa ple de coloraines que no sabies ben bé que cony volia representar. Al final va deixar anar que l’aital núvol “no suposaria cap perill per a la salut”.

Sense donar més mèrit als uns que a l’altre, avui mateix, al diari Ara, Xavier Pujol Gebellí escriu que “No és el Krakatoa. Ni tan sols és el Teide, ni l’Etna ni tampoc el Vesuvi. A Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma, el que hi ha és un edifici volcànic en formació del qual encara hi ha més incertesa que no pas certeses. No obstant això, si hem de fer cas a la història geològica de l’illa, al que diu la ciència i al que preveuen els models, difícilment es pot parlar d’un desenllaç tan catastròfic com els que han circulat aquests últims dies per les xarxes socials, la majoria sense cap base científica. No hi haurà un tsunami gegant que creuarà l’oceà i arribarà fins a Nova York. Els catastrofistes hauran d’esperar un altre esdeveniment”. I, el final de l’article diu així: “la possibilitat que es formin nuvolades tòxiques i precipitacions de pluja àcida, tot i que factibles, en cap cas afectaran la salut humana o ambiental més enllà de l’illa de La Palma”.

Aleshores un es pregunta perquè aquest alarmisme? Sense menysprear en absolut la gent afectada, no estem davant d’un fenomen d’abast planetari: “La devastació a La Palma no és gens menyspreable. La colada de lava en direcció al mar des del vessant de Cumbre Vieja és un desastre en tots els sentits, però a escala local”. I ho remata: “I, per més vistoses que siguin les imatges, de moment els efectes dels gasos tòxics es poden evitar amb relativa facilitat. Si no fos així, ja s’hauria activat l’evacuació de l’illa sencera”.

Ja he escrit altres vegades sobre la manca de rigor de Tomàs Molina, que, amb una dosi d’infantilisme que el fan simpàtic, ens cola notícies sense cap mena de contrast. El mateix val per a la senyora Calero, que enduta per la seva dèria de salvar el planeta ella sola des del reny, moltes vegades es perd pels mateixos rials incerts.