Sense donar més mèrit als uns
que a l’altre, avui mateix, al diari Ara, Xavier Pujol Gebellí escriu
que “No és el Krakatoa. Ni tan sols és el Teide, ni l’Etna ni tampoc el
Vesuvi. A Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma, el que hi ha és un edifici
volcànic en formació del qual encara hi ha més incertesa que no pas certeses.
No obstant això, si hem de fer cas a la història geològica de l’illa, al que
diu la ciència i al que preveuen els models, difícilment es pot parlar d’un desenllaç
tan catastròfic com els que han circulat aquests últims dies per les xarxes
socials, la majoria sense cap base científica. No hi haurà un tsunami gegant
que creuarà l’oceà i arribarà fins a Nova York. Els catastrofistes hauran
d’esperar un altre esdeveniment”. I, el final de l’article diu així: “la
possibilitat que es formin nuvolades tòxiques i precipitacions de pluja àcida,
tot i que factibles, en cap cas afectaran la salut humana o ambiental més enllà
de l’illa de La Palma”.
Aleshores un es pregunta perquè
aquest alarmisme? Sense menysprear en absolut la gent afectada, no estem davant
d’un fenomen d’abast planetari: “La devastació a La Palma no és gens
menyspreable. La colada de lava en direcció al mar des del vessant de Cumbre
Vieja és un desastre en tots els sentits, però a escala local”. I ho
remata: “I, per més vistoses que siguin les imatges, de moment els efectes
dels gasos tòxics es poden evitar amb relativa facilitat. Si no fos així, ja
s’hauria activat l’evacuació de l’illa sencera”.